En un llocde la Manxa 2.0

En un llocde la Manxa 2.0

per jorge fauró

3
Es llegeix en minuts
Jorge Fauró

Hi ha professions que són com un mantra i paraules polisèmiques a les quals es recorre quan no es troba el terme adequat. Ni tan sols fem servir bé "mantra", que en realitat és un terme del budisme que al·ludeix al pensament, a paraules sagrades que s’utilitzen per invocar la divinitat. En aquest mal ús del concepte, la polisèmia ha incorporat influencer per definir tot aquell i aquella que, sense un ofici definit, ha acabat a Instagram i Tik Tok per anunciar moda, línies de bellesa, receptes de cuina o un viatge a Salamanca.

Ser influencer, o tiktoker, o youtuber, representa el mantra modern. No té res a veure amb el budisme, però és paraula sagrada, el refugi glamurós de famosos en decadència, de persones anònimes que intenten ser famoses, dels fills dels famosos o dels directament famosos que han trobat en la part idíl·lica de les xarxes socials la taula de salvació per viure de burgès, pagar les factures o, en el millor dels casos, viure com un rei o reina. Compte: tot i que no ho sembli, treballen molt. No deu ser senzill aparentar ser feliç les 24 hores del dia.

Una de les últimes i exitoses incorporacions a aquest món idealitzat és Amelia Bono, de 43 anys, empresària, filla de l’expresident manxec i històric del Partit Socialista José Bono i exparella d’un altre fill d’il·lustre, Manuel Martos (45), el menor de la prole de Raphael i Natalia Figueroa. Diguin el que diguin, han posat fi a 15 anys de matrimoni (sembla que ara sí; la primera ruptura es va produir el 2021, ja saben, "cessament temporal de la convivència" –un altre mantra–), comparteixen quatre fills i la premsa especialitzada s’ha fet ressò de la seva "fabulosa relació". Ningú en deu saber res.

Amelia Bono està lluny de tractar amb Marta Díaz, María Pombo, Georgina Rodríguez, Ibai Llanos, Laura Escanes o Ester Expósito, deesses i déus d’aquest Olimp d’instagrammers i streamers. No obstant, els seus primers passos com a influent amb punt blau de verificació se’ls ha guanyat amb més de mig milió de seguidors a Instagram, convertit abans, durant i després del confinament en la pantalla principal del teletreball de les socialités. "Crec que aquests són els meus texans preferits" (de Zara), "Doncs avui sopar amb unes amigues" (jersei d’Uterqüe), "Dijous estant per Madrid" (anell de Bonai), "Preparats, llestos, soooom-hiiii" (i aquí aprofita per citar un operador turístic de viatges d’hivern), "Començant la setmana amb bon peu!! Bon Dilluns, us envio milers de petonsss". Tot en aquest llenguatge que abominen els puristes de la gramàtica, els periodistes, els escriptors i els professors d’educació infantil.

Precisament, la filla de Bono va estudiar Educació Infantil, tot i que expliquen les cròniques que mai ha exercit d’això, que ella és creadora de contingut, però que la seva principal font d’ingressos no és tampoc això, sinó els negocis que gestiona amb la seva mare, bàsicament les botigues de Tous que totes dues regenten a Madrid i a Castella-la Manxa. Ni una ni l’altra són notícia en la premsa econòmica. Tampoc en la política. Es defineix d’esquerres, però "això no vol dir que no tingui molts amics de dretes". Adora el seu pare i la seva mare, a qui, malgrat estar separats, intenta ajuntar en dinars familiars que acaben a Instagram com a exemple de bona convivència. "Ahir, dia amb l’avi Pepe i la iaia".

Notícies relacionades

Va néixer a Madrid, però la seva infància i joventut han estat lligades inevitablement a Castella-la Manxa, on el seu pare va ser president autonòmic de 1983 a 2004. Els ortodoxos de la política i de l’esquerra woke –per ser influencer no és preceptiu promocionar només cosmètica; de vegades n’hi ha prou amb defensar una idea i clavar la llauna a Twitter– no acaben d’entendre com la filla d’un històric del socialisme a Espanya va acabar casada amb un fill de Raphael i anunciant marques de roba. No obstant, Amelia Bono, que no fa política a les seves xarxes més enllà de prendre el seu pare com a exemple, ha trencat aquest tabú que acotava Twitter el camp d’operacions dels influencers d’esquerres. Es pot ser progressista i anunciar bijuteria.

Si hagués viscut al segle XXI, Lope de Vega seria tuitaire, Quevedo i Góngora haurien donat el millor de la seva enemistat a través de les xarxes socials i Cervantes hauria convertit Dulcinea en una Amelia Bono emprovant-se una granota texana de Zara davant milers de seguidors. La novel·la més gran mai escrita podria haver tingut un inici ben diferent: "En un lloc d’Instagram...".