BCN identifica 85 ocupacions "delictives" en immobles

Les xifres figuren en un informe a què EL PERIÓDICO ha tingut accés i que firma la tinença d’alcaldia de seguretat, que ostenta Albert Batlle. La Guàrdia Urbana el va redactar a tall de resposta a una pregunta que el grup municipal del PP va formular en la comissió municipal de presidència.

Caràcter ideològic

El document quantifica també quantes ocupacions "reivindicatives" perviuen a la capital. És a dir, les úniques que s’ajusten amb precisió al qualificatiu okupa. D’acord amb l’informe elaborat arran de la consulta del PP, el moviment esquàter o col·lectius afins als seus postulats conservarien 117 bastions a la ciutat, segregats en 101 de titularitat privada i 16, pública. Equivalen a 1,6 ocupacions per barri.

El recompte xifra en 202 les ocupacions vigents a Barcelona fins al gener, a l’aglutinar les d’arrel ideològica amb les que van poder incórrer en algun trencament, al marge del que suposa apoderar-se d’un habitacle. Del total, 180 propietats són privades i 22 són públiques.

La suma no inclou les "ocupacions catalogades com a infrahabitatge o de caràcter social". Excloses expressament en l’informe del consistori es corresponen amb els supòsits en què hi ha una necessitat, sigui de persones sense llar o d’una família desemparada després d’un desnonament, que ha forçat l’entrada amb "la finalitat de residir-hi", aclareix el dictamen.

D’acord amb els registres de la Guàrdia Urbana, l’inventari estima que "les ocupacions socials són les més comunes a tots els districtes". Representen un 65% del conjunt, "seguides de les delinqüencials (20%) i les ideològiques (15%)". Dit d’una altra manera, el consistori titlla de "delictives" o "delinqüencials" dues de cada 10 ocupacions a la ciutat.

Supòsits amplis

En tot cas, ¿què entén l’informe per ocupació delictiva? Els supòsits són amplis, per la qual cosa l’etiqueta sembla una mica equívoca. Abarca des de flagrants vulneracions del Codi Penal a presumptes faltes puntuals de les ordenances municipals.

La mateixa denominació barreja els narcopisos amb els contratemps a què els agents hagin acudit, sigui una baralla, una festa bulliciosa o sorolls a deshores. El nexe comú és que els 85 casos esmentats han comportat un avís a la policia, alguna classe de diligència i la constatació que el succés s’ha produït en una vivenda, un local o un altre espai furtat al seu posseïdor. L’única condició per distingir les usurpacions potencialment problemàtiques de la resta és que hagin comportat la intervenció de la Urbana per qualsevol motiu, tot i que es tracti d’un conflicte de convivència esporàdic.

A la campanya electoral de les municipals del 2023, el llavors candidat Jaume Collboni va prometre crear una oficina de prevenció d’ocupacions delictives, encarregada de reclamar l’expulsió davant la justícia si la propietat no denunciava. Per ara, el servei no ha sigut constituït.

Set detinguts

No obstant, el govern del PSC va aprovar un protocol l’octubre passat per procurar que eventuals noves ocupacions d’oficines o espais municipals no es prolonguin. Els Mossos van comptabilitzar 1.262 presumptes delictes d’ocupació d’immobles a Barcelona durant el 2023, un 20% menys que el 2019. L’any passat es van resoldre 1.091 casos i es van detenir set persones.

Per la seva banda, el Partit Popular urgeix al govern local a recuperar les instal·lacions públiques que es mantenen a mans alienes. "Demanem a l’ajuntament que qualsevol persona que ocupi un edifici municipal, per la raó que sigui, sigui desallotjada de forma immediata", insta el president del grup municipal popular, Daniel Sirera.

Can Vies, a la llista

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Els conservadors presentaran aquesta setmana una sol·licitud a l’alcalde amb l’objectiu que emprengui els tràmits per recuperar les possessions. La petició inclou Can Vies, emblema okupa l’intent de desnonament del qual l’any 2014 va suscitar una onada de disturbis. "Es tolera i no acabo d’entendre per què. No pot ser que l’ajuntament no actuï per desocupar aquesta gent", retreu Sirera.

En cas de no obtenir resposta de Collboni en tres mesos, el PP preveu insistir-hi amb un recurs. En última instància, interposarà un contenciós al jutjat.