Aragonès avança les eleccions pel fiasco dels pressupostos

El cap del Govern planteja la votació com una oportunitat de donar «molta més força» al seu Executiu

Aragonès avança les eleccions pel fiasco dels pressupostos

Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pere Aragonès creu que no tindrà una oportunitat millor que l’actual per prémer el botó electoral. Malgrat que fins ara s’havia resistit a un avanç, les eleccions catalanes se celebraran finalment el 12 de maig d’aquest any i no el febrer del 2025 com desitjava inicialment. La seva aposta era clara: finalitzar el mandat marcat per la ruptura amb Junts compensant la seva precària minoria de 33 diputats amb el triomf d’haver aprovat tres pressupostos consecutius, una cosa que no passava des del 2010. No obstant, el veto d’ahir dels Comuns als comptes públics va ser el detonant del seu canvi d’opinió.

Els escuders d’Aragonès al Palau de la Generalitat van arribar a la conclusió que, ara mateix, els seus principals rivals polítics estan en un pitjor punt de sortida per córrer una contesa electoral: el PSC passa per un mal moment a compte del cas Koldo, Junts no té candidat oficial, els Comuns aspiren a mantenir el tipus amb vuit diputats i la CUP està en hores baixes i immersa en un debat intern. El PP compta a aconseguir la desaparició de Cs i amb un desgast de l’extrema dreta de Vox, però això no altera els plans d’Aragonès.

Davant aquest context, el president ha considerat que té l’oportunitat de repetir en el càrrec i guanyar-se una revàlida de quatre anys a la Generalitat. Si hagués decidit aguantar en el càrrec, cada votació al Parlament s’hauria convertit en un suplici per a ell i el seu Govern.

Després que el Parlament tombés els comptes, el president va reunir de manera extraordinària els consellers i va comparèixer des de la seu del Govern. Allà va començar ja la precampanya electoral amb Aragonès carregant contra la "irresponsabilitat" dels partits que han rebutjat els pressupostos catalans més alts de la història –gairebé 44.000 milions–. Així, va plantejar les eleccions del 12 de maig com una oportunitat dels catalans de donar "molta més força" al seu Govern per, llavors sí, poder aplicar unes polítiques públiques expansives que ahir la Cambra va rebutjar. En definitiva, el president vol transformar el rebuig dels comptes amb un impuls per repetir al capdavant de la Generalitat una segona legislatura. Un revulsiu.

Va quedar atrapat

El president no va tenir objeccions a admetre que el seu objectiu inicial era "esgotar" el mandat, però va justificar el seu canvi de rumb pels "vetos creuats" que ha patit. Es referia que es va quedar sense pressupostos perquè el PSC li exigia impulsar el projecte turístic del Hard Rock mentre que els Comuns li exigien frenar-lo. Ell va quedar atrapat entre aquestes dues posicions irreconciliables. El president, per tant, es presenta com la víctima dels càlculs electorals de l’oposició i reclama, en la pròxima legislatura, tenir més diputats que ara –33– per poder governar amb més marge i menys dependència dels pactes. "Treballaré per obtenir aquesta majoria i posar-la al servei de Catalunya", va afirmar.

A més, Aragonès ja ha intentat fixar el marc mental de la pròxima campanya electoral entre dos pols: la seva "responsabilitat" d’intentar aprovar els pressupostos davant la "irresponsabilitat" dels que els han tombat. Ara cal veure si els electors li compren aquest esquema. Per aconseguir-ho, ja ha començat a fer balanç de la seva obra govern: Catalunya té ara la taxa d’atur de més baixa en anys i més Mossos d’Esquadra i professors que "mai abans". També va treure pit dels avenços aconseguits en matèria de procés com els indults i l’amnistia.

L’avanç electoral a Catalunya tindrà efectes col·laterals en la política estatal. ¿Ha de patir Pedro Sánchez per la seva pròpia legislatura? Aragonès manté el compromís amb el PSOE de continuar amb els pactes, ja que bona part d’aquests encara s’han de desplegar, com el traspàs de Rodalies o una proposta de nou finançament, però també és cert que el preu pot canviar perquè ERC i Junts estaran en plena competició electoral i per això Sánchez ha renunciat als Pressupostos Generals de l’Estat d’aquest any.

Vasos comunicants

Abans de conèixer la notícia, veus republicanes ja apuntaven que difícilment Esquerra podria aprovar els pressupostos estatals del 2024. Això no significa que es desentengui per complet de la legislatura de Sánchez, però sí que podria perillar el seu suport per la falta d’incentius de fer-se una foto amb el PSOE i Sumar a pocs dies d’unes eleccions a Catalunya. Ja no farà falta.

Notícies relacionades

Des de fa ja temps, la legislatura al Parlament i la legislatura al Congrés s’han transformat en vasos comunicants. Així, que els Comuns hagin tombat els pressupostos catalans tindrà com a conseqüència que el seu germà al Congrés, Sumar, també es quedi sense Pressupostos estatals i com a Govern suaran cada votació. Com a mínim mentre a Catalunya es formi un nou Govern. I si es té en compte que després de les eleccions catalanes del 12 de maig se celebren les eleccions europees el 9 de juny, Catalunya no tindrà un nou executiu com a mínim fins a l’estiu vinent.

L’oposició no va trigar a reaccionar a l’anunci del president i, com Aragonès, ja va començar a exhibir les que consideren que són les seves millors cartes electorals. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va encoratjar una altra vegada la tornada de Carles Puigdemont per captar el vot independentista en la seva formació, i fins i tot l’expresident va assegurar que serà present en el debat d’investidura. Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va demanar una oportunitat per tornar l’estabilitat a una Catalunya que des de fa més d’una dècada no veu un Govern esgotar una legislatura.