La confidentd’Armengol

És difícil trobar un sol espanyol que ho ignori tot sobre el tàndem Ábalos-Koldo i els seus manejos sanitaris, amb la possible excepció de Patricia Gómez. La seva gran especialitat, ara com a diputada autonòmica socialista en l’oposició per motius econòmics, consisteix a treure’s del mig i a treure’s els problemes de sobre. Amb aquesta tènue acreditació, ¿per què era consellera de Sanitat i màxima responsable política de l’adquisició de mascaretes fraudulentes? Precisament per això.

L’olla podrida de l’escàndol a dirimir a l’Audiència Nacional només conté una certesa: Koldo mai va parlar amb la consellera, ¿per a què? La llicenciada en Infermeria exercia en realitat de confident d’Armengol, la dipositària de les penes sobretot personals de la presidenta del Govern, perquè en les polítiques poc podria haver-la ajudat. Aquesta proximitat li va garantir una conselleria inexpugnable, com a guardiana dels secrets no oficials.

L’administració sempre va ser massa avorrida per als polítics, aquesta tasca quedava encomanada al director general del Servei de Salut. És obligat mirar fixament als ulls de l’interlocutor debutant en les maniobres del Govern Armengol, quan l’informes que la número u era Patricia Gómez i el número dos, el doctor Juli Fuster Culebras, casualment el marit de la consellera. El "¿¡com!?" és inevitable.

Gómez no s’hi va abstenir, i va nomenar director general la seva parella en la reunió pertinent del Consell de Govern. Com Napoleó, i aquí s’esgoten les comparacions. Podem va protestar tèbiament davant el nepotisme flagrant, però només fins que la ministra Irene Montero va col·locar el pare dels seus fills de vicepresident del Govern central. Per rematar el sainet, el director general del Servei de Salut i marit de la consellera va ser obligat a dimitir després d’immiscir-se innecessàriament en unes oposicions de la seva filla, també metge i sobrada de mèrits propis a diferència dels altres protagonistes d’aquest paràgraf.

Contracte fallit

Hauria de quedar clar a hores d’ara que la consellera de Sanitat íntima d’Armengol no tenia autoritat per ser autora del contracte fallit, i molt més per oposar-se a l’entrega fraudulenta o per reclamar els diners abonats amb promptitud. El seu currículum per accedir a aquesta noble pàgina el va inscriure la Guàrdia Civil, amb una prosopopeia que hauria emocionat el duc d’Ahumada: "El 8 de maig del 2020, el Servei de Salut de les Illes Balears, ens públic de caràcter autònom adscrit a la Conselleria de Salut i Consum del Govern, sent la presidenta del Consell de Govern de l’esmentat Servei la consellera de Salut de les Balears, Patricia Juana Gómez i Picard, va adjudicar el contracte amb número d’expedient SSCC EM 226/20 a Soluciones de Gestión per al subministrament de mascaretes FFP2 per un import de 3.719.500 euros, IVA inclòs". En efecte, el Picard es remunta a França per via materna. I també en efecte, la Guàrdia Civil coneix millor la participació de la confident d’Armengol que la mateixa interessada. Si ho dubta i té l’oportunitat d’encreuar-se amb la diputada socialista, demani-li a boca de canó:

–¿Quin és l’import del contracte a la trama de Koldo?

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

No només es quedarà sense resposta. Abans que Patricia Gómez pugui esbossar un somriure a joc amb la seva amabilitat natural, s’hi haurà interposat Iago Negueruela, el conseller per a tot d’Armengol. Les seves competències teòriques es limitaven a Turisme i Treball però, en absència d’un discurs coherent de Salut, l’amic personal de Yolanda Díaz funciona com a apagafocs. "L’ordre era quedar-nos amb tot el material sanitari", en aquesta vaguetat oracular es resumeix la valuosa aportació de la diputada exconsellera a desenredar la troca de Koldo.

Apareix el final amb la satisfacció del deure acomplert, d’haver dedicat més atenció a la confident d’Armengol que el zel desplegat per Patricia Gómez en la contractació fraudulenta. Per no moure ni un dit en tres anys de passivitat, la desapercebuda ha estat a punt d’escalabrar el Govern sencer de Pedro Sánchez. Déu ens deslliuri dels innocents, que els malvats es destrueixen entre ells. Esperin que Koldo, Aldama i altres famílies s’esbocinin públicament.