Els serveis públics
"Per 30 euros t’aconsegueixo hora demà al SEPE"
Al voltant de l’1% de les cites les cacen «robots» per a la seva posterior comercialització
Qui necessiti concertar una cita urgent amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal o la Seguretat Social trobarà ofertes d’internautes per un preu mòdic. Les reserves per a atencions presencials s’ofereixen a través de les xarxes socials o de portals com Milanuncios.

El mercadeig de cites prèvies en els serveis públics persisteix malgrat els intents de l’administració de posar límit a aquesta pràctica il·legal. A través de grups a les xarxes socials com Facebook o en portals de venda de productes de segona mà, com Milanuncios o Wallapop, pul·lulen les ofertes per a qui té una urgència i necessita accedir a la primera franja disponible per ser atès al SEPE o la Seguretat Social.
"Es treuen cites SEPE urgent àrea de Barcelona", publicita a Milanuncios un usuari. "Hola, ¿com funciona?". "Si em dius per a quina part la vols et trec la cita. I et passo el PDF i després m’ho pagues. ¿Quin dia la vols?". Així comença una conversa per WhatsApp per comprar una cita per tramitar la prestació d’atur. Les dades a intercanviar són poques: DNI, nom de l’interessat i municipi on vol ser atès.
La promesa és una hora que apaivagui la frustració que genera omplir el formulari online a la pàgina web del SEPE i que surti el missatge "En aquests moments no podem oferir-li cites a l’oficina seleccionada. Visiti la seu electrònica per a les seves gestions". I el pagament que cobra aquest intermediari són 30 euros, si bé d’altres ho fan per 15 euros o arriben a cobrar-ne 50.
El mercadeig de cites per a administracions com el SEPE o la Tresoreria General de la Seguretat Social es va accentuar especialment en els primers compassos de la pandèmia, quan les restriccions sanitàries van provocar que gran part dels serveis públics exigissin com a requisit indispensable una reserva prèvia per ser atesos. Allà van brotar els intermediaris, que mitjançant sistemes automatitzats bloquejaven franges horàries i després les revenien per cursos il·legals.
El president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, en va alertar l’estiu passat i el llavors ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, avui de Transformació Digital i Funció Pública, ha reconegut que al voltant de l’1% de les cites les caçaven "robots" per a la posterior comercialització.
El maig del 2023 la Policia Nacional va desarticular una xarxa dedicada a aquest mercadeig. Venien cites per a estrangeria entre 30 i 200 euros. Un total de 94 persones van ser detingudes com a presumptes involucrades en l’organització criminal, 69 de les quals van ser arrestades i 25 més, investigades.
La revenda de cites prèvies pot semblar una minúcia en comparació al negoci que fan alguns advocats amb la promesa d’una cita per ser atès a les oficines d’estrangeria i poder així tramitar els papers de residència. El Jorge (nom fictici per preservar el seu anonimat) va arribar fa uns mesos de Llatinoamèrica per establir-se a Barcelona. Està cursant estudis, un conegut li va parlar de l’arrelament per formació i es va posar a buscar informació per veure si podia obtenir un permís de treball per guanyar-se el pa.
A través d’un amic del seu pare es va posar en contacte amb una advocada que li prometia l’assessoria, les taxes i resoldre-li tots els tràmits per 350 euros. "Al principi vaig dubtar, però l’amic de la família assegurava que a ell l’hi havia solucionat tot molt bé i ho vaig acabar acceptant", comenta. Van anar avançant els diners per pagar els suposats tràmits amb l’administració, però el seu cas no avançava, segons explica.
Van passar les setmanes i els correus que intercanviava amb l’assistenta de l’advocada es van anar espaiant cada vegada més en el temps. Fins al punt que la mateixa lletrada li va trucar i li va reconèixer que no veia factible aconseguir-li el permís de treball. De sobte aquest amic de la família va deixar de respondre també els missatges. La lletrada va prometre a Jorge a finals de febrer tornar-li els diners, "però encara no he rebut res", explica. "Estic veient com denunciar-la, no vull que el que em va passar a mi li passi a ningú més", afegeix.
Notícies relacionadesEstafes greus
El Jorge va acudir a l’oenagé T’Acompanyem per compartir el seu cas entre altres persones com ell, sense feina i que només busquen guanyar un sou per viure dignament. Allà va escoltar presumptes estafes més greus que les seves. "Hi ha gent que explica que advocats els han arribat a cobrar 1.000 euros per a res", diu. En aquesta entitat, sense ànim de lucre i que fa més de 10 anys que ajuda tot aquell veí que vulgui trobar feina, ofereixen assessories gratuïtes i un lloc comú on ajudar-se uns als altres.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se