Catalunya i Andalusia, les més amenaçades

El problema dels desplaçaments interns provocats per la crisi climàtica ja ha arribat a Espanya. Segons l’últim informe del Centre de Monitoratge de Desplaçaments Interns (IDMC), 7.000 persones van canviar de lloc de residència el 2022 per inundacions, incendis, altes temperatures o l’erupció del volcà Cumbre Vieja a La Palma (Illes Canàries).

El risc actual és que el nombre d’afectats augmenti durant els pròxims anys. Un dels perills que s’entreveu com a possible amenaça i que pot causar més desplaçaments forçats a Espanya és la sequera. «No som lluny de veure més migracions internes per l’actual crisi hídrica. En realitat, n’hi ha prou amb preguntar-se quanta gent se n’ha anat del camp a la ciutat aquests últims anys», planteja Susana Borràs, investigadora i experta en Dret Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili. «A Tarragona, dècades enrere, molta gent se’n va anar per la falta d’aigua», recorda.

«L’Espanya buidada sovint s’explica per la falta de serveis. Però no es pot oblidar el canvi climàtic. La falta d’aigua per als agricultors i les temperatures també han contribuït a l’empobriment d’aquestes zones», afegeix Borràs. De fet, segons la investigadora, la crisi global posa en perill l’agricultura ecològica i tradicional, ja que aquest model pateix més davant l’escassetat. Miguel Pajares, antropòleg social i president d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, adverteix de la situació de la costa valenciana i catalana: «Les sequeres i els temporals seran cada vegada més grans. El sud d’Europa viurà un procés de desertificació que complicarà viure a certes zones d’Andalusia».

Pujada del nivell del mar

Si en un futur Barcelona veu compromès el proveïment d’aigua potable (cosa que no passarà durant els pròxims mesos segons el Govern català), ¿hi pot haver una onada de desplaçaments de la ciutat al camp, el contrari del que ha passat fins ara? Borràs no ho descarta: «L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ja avisa que la regió mediterrània serà un dels punts vermells». Els dos experts afirmen que alguns desplaçaments que es viuen avui al sud global poden passar a Espanya a mitjà-llarg termini.

¿I on aniran els que es vegin obligats a canviar de ciutat? «Pot ser més al nord, en zones interiors de més latitud o directament a altres països. Ho sabrem al llarg de les pròximes dècades», suggereix Pajares. A més de les sequeres, els temporals i les altes temperatures, la pujada del nivell del mar també preocupa Espanya. Exemple d’això és el delta de l’Ebre.

Notícies relacionades

"Ser modern és defensar una Espanya unida"

La patronal catalana titlla de "presa de pèl" l’oferta del BBVA

Fa uns mesos, la llavors consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va advertir que aquest territori estava en risc de desaparèixer si no es protegia. «Si no reaccionem, hi pot haver refugiats climàtics catalans», va afirmar. Tant Pajares com Borràs consideren que és urgent que les administracions planifiquin i estiguin preparades davant aquests moviments migratoris.

«La pèrdua de biodiversitat també és un factor que cal tenir en compte. Disposar d’ecosistemes i zones verdes a prop aporta qualitat de vida», explica Borràs. Un exemple d’això es troba al mar Menor: «Si el turisme deixa d’estar interessat en una zona, molta gent que vivia d’això també pot marxar d’allà, com passa amb l’agricultura quan no dona prou rendiment».