El gallec que somiava pujar als gratacels

La veritat és que, en la millor tradició del populisme, la trajectòria de Pérez Jácome és una barreja d’una certa habilitat per captar l’atenció (i fer-se portaveu de les causes perdudes, com ara Ourense, la capital més envellida i una de les més tristes d’Espanya), d’impertinències, consells d’autoajuda i contradiccions. "Em veig a mi mateix com una persona intel·ligent, intrèpida, íntegra i, sobretot, humil". Pel que fa a la integritat, hi ha molt a dir, amb tot d’episodis obscurs d’acusacions de suborns, blanqueig de diners i martingales diverses. Pel que fa a la intel·ligència, si més no en podríem parlar: una certa intuïció política és innegable. Pel que fa a la humilitat, només cal llegir l’autodefinició. Això sí, el personatge és intrèpid. L’any 2002 va participar en la famosa carrera vertical que consisteix a pujar corrent els 86 pisos i els 1.576 esglaons de l’Empire State de Nova York. Li va agradar tant l’experiència que la va traslladar a Espanya. Durant 10 anys va organitzar una competició similar a l’Hotel Bali, de Benidorm, amb menys pisos i menys esglaons, per descomptat, que l’original.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

La febre per les altures i els gratacels va arribar al paroxisme el 2019. Pérez Jácome va ser alcalde d’Ourense gràcies als vots del clan Baltar, dominadors del panorama de la província durant més de 30 anys (el "baltarisme" dels "cacics bons", tal com ells mateixos s’anomenaven). A canvi, ell, que els havia criticat a través de la televisió pirata Auria TV (va dir de José Manuel Baltar que era un "psicòpata amb corbata"), va votar a favor que la nissaga continués regnant a la Diputació. Doncs bé, aquell any, de comú acord entre les dues institucions, i arran de la requalificació d’uns terrenys, Pérez Jácome s’inventa la idea de construir un edifici mastodòntic als afores d’Ourense. Un "gran rañaceos" de 80 pisos i 300 metres d’alçada. Per ara, l’esperpent no ha tirat endavant, tot i que abans de les últimes eleccions municipals, l’alcalde va fer modificar el pla urbanístic per tal que tard o d’hora Ourense tingui el gratacels més alt d’Europa. La qüestió era cridar l’atenció. És probable que en els seus somnis més humits aparegui la imatge de l’home que puja corrent esglaons sense haver de sortir de casa.

L’excel·lent escriptor Juan Tallón, col·laborador d’EL PERIODICO, ha dit que, per a Pérez Jácome, "l’alcaldia és la joguina d’una personalitat infantil, un petit caprici d’algú emocionalment inestable". Aquesta és la percepció que s’extreu del llibre Me informaron mal, signat per un tal Gudinsalvo Ferreira, pseudònim del personatge en qüestió. El repartia a les llibreries de la ciutat i en va vendre quatre. Després, va afirmar que era una biografia apòcrifa i se’n va desentendre. La llàstima és que el contacte de l’editorial que el va publicar era el telèfon de la botiga Jolper Música! S’hi relaten facècies de tot tipus, a la manera d’un brivall descarat que enganya, distorsiona i es riu del mort i de qui el vetlla. Ara, sembla que n’escriu un altre, Manual humano, que inclourà sentències com aquesta: "El més important de la vida és la pròpia vida, perquè l’alternativa és el no-res". O com aquesta altra, eix ideològic del seu programa: "Hi ha dos tipus de gallecs: els d’Ourense i la resta". Com diu ell mateix: "No som ni de dretes ni d’esquerres; som ourensans".