Alves, condemnat per violació a 4 anys i 6 mesos

La sentència pot ser recorreguda ara davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i després davant el Tribunal Suprem. El jugador brasiler, que es manté empresonat des del 20 de gener del 2023, va sortir ahir a primera hora de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, per ser conduït a l’Audiència de Barcelona a fi de sentir en persona la resolució.

Fiança atenuant

El tribunal va rebaixar la pena a Alves, que se situa a la forquilla mínima per a aquest tipus de delictes i que quan van passar els fets, després de l’entrada en vigor de la llei del sí és sí oscil·lava entre els 4 i els 12 anys (ara el mínim és de 6). Així, els jutges han apreciat l’atenuant de reparació del dany, a l’haver dipositat el jugador els 150.000 euros que el jutge va acordar per a una eventual indemnització quan va ser processat. Del marge d’entre 4 i 8 anys que marcava l’atenuant, el tribunal va optar per la pena mínima, cosa que va encendre la polèmica des de l’arena política a la digital. Les penes de la llei del sí és sí i el criteri dels magistrats al rebaixar la condemna per la indemnització –que molts han interpretat que amb diners la presó pot escurçar-se– es van repartir les crítiques. Es tracta d’una pena molt inferior a la sol·licitada per la fiscalia (9 anys) i l’acusació particular, exercida per l’advocada Ester García, que en reclamava 12.

Els magistrats també van imposar al futbolista una llibertat vigilada de cinc anys –a complir quan sigui excarcerat–, la prohibició d’acostar-se a la denunciant durant nou anys i el pagament de la indemnització. Pel delicte de lesions, Alves ha de pagar una multa de 9.000 euros. L’advocada de la víctima es va mostrar satisfeta per la condemna, malgrat que va considerar "baixa" la pena. Va rebre la sentència al seu despatx junt amb la seva clienta, que va celebrar que el tribunal la cregués.

Precisament la condemna es fonamenta, sobretot, en la credibilitat del testimoni de la víctima i en la seva falta de consentiment per mantenir relacions sexuals. El tribunal rebutja, a més, els atenuants d’embriaguesa i de vulneració de drets fonamentals al·legats per l’advocada de la defensa, Inés Guardiola. La defensa presentarà recurs en 10 dies i el tribunal, segons la mateixa sentència, anuncia que "valorarà de nou" si Alves ha de mantenir-se o no a la presó, de manera que no es descarta que llavors pugui sortir en llibertat.

El tribunal considera provat que "l’acusat va agafar bruscament" la dona, "la va tirar a terra i, evitant que pogués moure’s, la va penetrar vaginalment", malgrat que la víctima "deia que no, que se’n volia anar". Al seu entendre, "amb això es compleix el tipus d’absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal". Els jutges, en una sentència cridada a marcar un abans i un després, afirmen que "per a l’existència d’agressió sexual no és necessari que es produeixin lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals", alhora que remarquen que en aquest cas es troben, a més, "amb unes lesions en la víctima (al genoll) que fan més que evident l’existència de violència per forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l’acusat".

Ús de la violència

Els magistrats aclareixen que "el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment", sinó que també és necessari que es presti "per a cada una de les varietats sexuals dins d’una trobada sexual". No és el mateix, recull la sentència, ballar o insinuar-se que practicar sexe sense preservatiu. "No consta que, almenys referent a la penetració vaginal", la víctima hi prestés el seu consentiment, "i no només això, sinó que, a més, l’acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència".

Els togats també afirmen que van arribar "a la convicció sobre els fets" a l’haver valorat "positivament" la declaració de la víctima en el judici, conjuntament "amb altres proves que corroboren el seu relat". Segons la seva opinió, el nucli essencial de la seva declaració va ser "coherent i especialment persistent, no només al llarg de la instrucció de la causa", sinó també en el judici, "sense que s’evidenciés en l’interrogatori la concurrència de contradicció rellevant" al "que havia declarat ella en instrucció".

Credibilitat de la víctima

La sentència precisa que "hi ha prou corroboracions" perifèriques que "apuntalen la versió de la víctima", com les lesions al genoll, el seu estat al sortir del lavabo i l’existència de seqüeles. L’Audiència admet que algunes de les manifestacions de la denunciant (en especial abans d’entrar al lavabo) no concorden amb altres proves, però estima que en la valoració de credibilitat del seu testimoni "no consta l’existència de cap mòbil espuri". És a dir: ni coneixia Alves, ni tenia animadversió cap al futbolista perquè es van conèixer aquella mateixa nit. Sí que conclouen que "la denunciant va anar voluntàriament a la zona de bany", amb "el propòsit d’estar amb l’acusat en un espai més íntim".

Segons els jutges, del relat de la víctima i dels informes psiquiàtrics i psicològics es desprèn que la denúncia, "a priori", li portaria "més problemes" "que avantatges". En aquest sentit, afegeixen que "la víctima presentava temor de denunciar" per la possible repercussió mediàtica i pel fet que la seva identitat pogués ser revelada. Aquest temor es va veure confirmat per la publicació, per part de la mare d’Alves, de la seva imatge i les seves dades personals.

Els magistrats són taxatius i descarten que hi hagués un interès econòmic de la víctima. Relaten que la defensa d’Alves va oferir a la dona abans del judici 150.000 euros (en negociacions extrajudicials aquesta quantitat era superior) i ella ho va rebutjar, anunciant en un escrit que s’atenia a la quantitat que digués la sentència. No consta, en la seva opinió, l’existència de "cap circumstància que permeti dubtar de la seva credibilitat".

La resolució recorda que "en la majoria dels delictes contra la llibertat sexual, més quan la peça fonamental és l’existència del consentiment, la prova s’assenta sobre la declaració de la víctima" i que "no és necessària l’existència de lesions per a la comissió d’una agressió sexual, ni en tots els casos ens trobem amb l’existència de restes biològiques".

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

La sentència també recull sobre el consentiment que ni el fet que la denunciant "hagi ballat de manera insinuant, ni que hagi acostat les seves natges a l’acusat o que fins i tot hagi pogut abraçar-se" a ell "pot fer-nos suposar que donava el consentiment a tot els que posteriorment pogués passar". Aquestes actituds o fins i tot l’existència d’insinuacions "no suposa donar carta blanca a qualsevol abús o agressió que es produeixi" després i, en aquest cas, al lavabo.

"El consentiment a la pràctica de relacions sexuals", puntualitza, "s’ha de donar sempre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe, de tal manera que una persona pot accedir a mantenir relacions fins a cert punt i no mostrar el consentiment a seguir, o a no portar a terme determinades conductes". El consentiment, argumenten, "ha de ser donat per a cada una de les varietats de relacions sexuals dins d’una trobada sexual (...). Ni tan sols el fet que s’haguessin realitzat tocaments implicaria haver donat consentiment per a tota la resta".