"Venem carn perquè les obres es facin"

No són casos aïllats ni situacions excepcionals. Les irregularitats detectades per Inspecció de Treball en la meitat de les subcontractes del Camp Nou, així com les que denuncien treballadors de les obres de la Sagrera o la línia L9 del metro de Barcelona, formen part del dia a dia de les empreses del sector de la construcció. Aquelles batejades dins del gremi com pirates pels sindicats i que es dediquen a proveir de mà d’obra les grans constructores. "Ens dediquem a vendre carn perquè les obres es facin", així ho defineix a aquest diari una font ben coneixedora dels racons del sector.

El principal actiu d’aquestes companyies són les seves quadrilles de treballadors i qui més ofereixi i a menys preu, millor competeix. En un sector on la mà d’obra escasseja, especialment després de punxar-se la bombolla immobiliària fa 15 anys, el poder de negociació d’aquestes subcontractes està a l’alça. La peonada la formen eminentment migrants, sense gaires més sortides laborals i que a través de les seves respectives comunitats es passen les ofertes d’ocupació. La carestia de mans disposades a treballar nou o deu hores al dia per 900 o 1.000 euros nets a final de mes obliga en ocasions les grans subcontractes a anar a buscar nous treballadors directament als països d’origen. "Els immigrants queden molt lligats als empresaris que els han donat feina a Europa. Senten que estan en deute amb ells. Per això gairebé ningú denuncia".

El contracte entre peó i empresa no es regeix per les regles d’altres sectors. No es parla de salaris anuals, plus o permisos. "Aquí es tanca un preu per hora net i després les gestories ja s’arreglaran amb els papers", confirma un antic cap d’obra. El preu oscil·la, però és habitual que vagi entre els 6 i els 8 euros per hora. "Per a nosaltres totes les hores valen el mateix, siguin extres o no", expliquen diversos treballadors consultats. Unes pràctiques que contradiuen el conveni col·lectiu del sector, que veta explícitament pactar els pagaments per hora treballada.

Des dels sindicats citen diverses fórmules atípiques o directament il·legals per remunerar els obrers. "Hi ha empreses on mai quadra el que posa la nòmina amb el que ingressen els treballadors", expliquen fonts del sector. Alguns perquè cobren de menys i d’altres perquè cobren allò pactat, però es reparteix entre una transferència bancària i un sobre amb diners que ni cotitza ni tributa. Un relat que els obrers corroboren. "Si vols cobrar la teva nòmina al banc t’obliguen a demanar un avançament de 600 euros", explica el Mohamed. El 25 de cada mes li paguen 600 euros, i el 10 del mes següent li ingressen la resta.

Nòmines amb descomptes

El relat d’aquests empleats el corroboren les seves nòmines, on és pràcticament omnipresent un descompte de 200, 300 o 600 euros cada mes, via "avançament" o "préstec". "És que ens obliguen a fer-ho així", afegeix el Farid. "Si no accepten els avançaments els ofereixen un xec, però mai saben quan el cobraran", explica aquest excap d’obra. "Per això sempre accepten els avançaments", afegeix. "A nosaltres ens paguen amb els diners a la mà, en sobres amb bitllets o amb xec, et diuen que així o res", replica el Mamadou, un altre obrer.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Aquestes pràctiques es van repetint en gran quantitat d’obres a Catalunya. Des de petites reparacions d’un carrer per a un ajuntament petit fins a grans construccions on hi ha diverses administracions implicades.

Aquest argot de "venem carn" no és exclusiu del sector de la construcció. Entre les empreses de consultoria més petites, per exemple, també és habitual. Conegudes com a "càrnies", venen hores de treball de consultors mal pagats a consultores més grans per fer part dels projectes encarregats per grans empreses.