Aragonès consigna 1.045 milions per millorar la gestió de l’aigua

El president anuncia inversions en infraestructures de regeneració i dessalinització, la xarxa de subministrament i el sistema de reg en el camp

Aragonès consigna 1.045 milions per millorar la gestió de l’aigua

Q. B. G. C.

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per al Govern la sequera no és només un problema de falta d’aigua, sinó que potencialment es pot convertir en el seu principal element de desgast quan queda menys d’un any per a les eleccions. És per això que ahir, en el ple monogràfic del Parlament sobre el tema, el president Pere Aragonès va buscar sortir a l’atac des del minut u. Ho va fer anunciant que els nous pressupostos de la Generalitat d’aquest any, si s’arriben a aprovar, consignaran 1.045 milions d’euros a inversions per garantir el subministrament d’aigua. A més, va defensar la seva gestió i va culpar dels problemes actuals la "sequera d’inversions" de governs anteriors, en especial l’"austeritat malentesa" d’Artur Mas (2010-2015).

Aquests 1.045 milions es dedicaran fonamentalment a tres tipus d’inversions: infraestructures per a la regeneració i la dessalinització d’aigua; a millorar la xarxa de proveïment i a reparar el sistema de reg del sector de l’agricultura i ramaderia. Tot al servei que el 2030 Catalunya ja "no depengui de la pluja" per poder proveir-se d’aigua sense problemes. És a dir, que la pròxima sequera sigui molt més suportable que l’actual i eviti les restriccions severes. En els comptes del 2023, els diners dedicats a aquest assumpte van ser 700 milions.

Aquest anunci pressupostari també està formulat amb un altre objectiu: redoblar la pressió al PSC i als Comuns perquè li aprovin els comptes de la Generalitat d’aquest 2024 d’una vegada per totes. Fa temps que el Govern insisteix que és "qüestió de dies" tenir un pacte, però no acaba de concretar-se. Anunciant aquests 1.045 milions, Aragonès busca blindar-se davant l’opinió pública: si els diners no acaben arribant serà perquè l’oposició li ha tombat la llei més important de cada any.

Més enllà dels números, el president també va utilitzar el seu discurs per intentar fixar el marc mental que el seu Govern ha fet tot el que estava al seu abast i que els problemes actuals són per la "falta d’inversions" dels anteriors executius catalans. La seva tesi és que, entre l’última sequera (2004-2008) i l’actual, ni l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ni la Generalitat han actuat com caldria. "Estem pagant les decisions del passat", va concloure.

De les paraules d’Aragonès es desprèn que la seva principal crítica és cap a al Govern d’Artur Mas, ja que es va estendre en un cas concret: la privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATL), que va acabar en els tribunals i amb la Generalitat pagant una indemnització. Mirar al passat, no obstant, és un argument que l’oposició li critica perquè, en els últims 20 anys, ERC ha format part del Govern en dos llargs períodes: entre 2003 i 2010 amb el tripartit i des del 2016 fins a l’actualitat.

També va prendre la paraula el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, per entrar en les qüestions més tècniques. Ell va defensar els plans per potabilitzar i regenerar l’entorn del riu Besòs: "Avui generem 210 hectòmetres d’aigua potable en aquesta zona. Amb les dues noves potabilitzadores (una al Bon Pastor i una altra a Montcada i Reixac) arribarem als 405 hectòmetres." "La nostra estratègia mai ha sigut esperar la pluja", va insistir. "Ens hem avançat als esdeveniments i declarem el Pla Especial de Sequera abans del previst. ¿Alguna cosa haurem fet si avui es regenera el triple d’aigua que tres anys enrere, no?", es va preguntar.

Notícies relacionades

Pedagogia

Aragonès va utilitzar el seu discurs per intentar fer pedagogia i advertir que la sequera és només una manifestació extrema d’un problema global i molt més gran que és el canvi climàtic. Un deteriorament del medi ambient que condiciona "el model econòmic, el social i l’energètic". Tant és així que va definir el canvi climàtic com "el principal repte del país i del conjunt de la humanitat".