L’emancipació de Rueda

La primera victòria d’Alfonso Rueda. La seva primera majoria absoluta. Quan a finals de desembre va convocar eleccions per al 18 de febrer, va proclamar que anava a buscar la seva "primera" majoria absoluta, no la "cinquena" del PPdeG. Un matís important. Rueda ja pensa en el PP de Rueda, a obrir un nou capítol en la història del PP gallec i a tancar el d’Alberto Núñez Feijóo. Com el 2009, va fer el mateix Feijóo amb Manuel Fraga. La vida…

Ahir, "el tímid amb taules", com el defineix la seva mare, va aprovar el seu primer gran examen. Reté el poder autonòmic gallec per al PPdeG. Els populars encadenen quatre anys més de govern als 15 anys que ja porten a la Xunta.

Rueda guanya i amarra San Caetano. És el que importa. Qui serà el president i qui estarà a l’oposició els pròxims quatre anys. Rueda no haurà de recollir les seves coses a Monte Pío, però la majoria absoluta és ajustada. ¿Per què? Perquè el PPdeG tenia 42 escons i perquè Rueda va començar la campanya amb enquestes que li donaven 39-41 escons, i va acabar en la part baixa de la forquilla. El PP gallec haurà d’analitzar què va passar en una campanya que va començar amb la promesa d’estar centrada a Galícia, però tot just arrencar es va espanyolitzar com a estratègia d’atac al PSOE, i després va girar per assenyalar el BNG com a blanc dels atacs. Tampoc va ajudar gaire Feijóo quan a l’equador de la campanya va llançar la bomba de suposada voladura controlada sobre la posició del PP entorn de l’amnistia i l’indult a Puigdemont. Per ser una explosió autodetonada, el que va venir després va derivar en esperpent.

Una llarga campanya

Les victòries poden ser agredolces, dolces o extremadament embriagadores. El sabor el decideixen les expectatives. I el PPdeG va arribar a les eleccions confiat, pensant que la majoria absoluta estava feta, però els 15 dies de campanya se li han fet llargs. Els populars van haver de suar la samarreta per no perdre la majoria absoluta. La seva gran carta, l’extraordinària maquinària electoral del PP i que és enveja de l’oposició. Va caldre esprémer-la al màxim.

Als populars els va agafar desprevingut l’empenta del BNG. Mentre Rueda declarava com a rival Pedro Sánchez, Ana Pontón anava a la seva parlant de "Galícia, Galícia, Galícia", (¿recorden? Era el lema de Feijóo el 2020) i amb una campanya d’il·lusió i canvi tenyida d’aires de moderació la dirigent nacionalista va donar la campanada. Però no va ser suficient per protagonitzar el tomb.

Així que Rueda, que des del maig del 2022 tenia el poder que li conferia ser el president de la Xunta, té des d’ahir també l’autoritat que li concedeix haver guanyat les eleccions per majoria absoluta. S’asseu al capdavant del Consello de la Xunta, ja no per decisió de Feijóo, sinó amb el suport de la majoria dels gallecs.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

I ara sí, en els pròxims quatre anys, podrem conèixer l’autèntic Alfonso Rueda, lliure dels lligams de deure el càrrec al seu cap i d’haver heretat un projecte i un equip de consellers. Sabrem de quina fusta està fet, què pot donar de si, fins on pot arribar el fill que va desobeir el seu pare al posar-se en política, el jove que es va afiliar a Noves Generacions per liderar l’organització juvenil a Pontevedra, i que va estudiar Dret a la Universitat de Santiago per després aprovar les oposicions a secretari d’Ajuntament i exercir a Cervantes, A Cañiza, Cambados i la mancomunitat d’A Paradanta.

A la comunitat, queda molt per fer. És una terra amb molta gent gran i pocs nens, amb un teixit productiu pendent de la revolució verda i digital, amb un món rural que es mor però que té potencialitats, amb una sanitat i uns serveis socials tensats pels molts avis que hi ha… ¿Rueda serà el gestor d’un aparell burocràtic que maneja 13.257 milions a l’any o farà un salt de qualitat a un polític amb capacitat per dissenyar la Galícia del futur i posar-la en marxa.