"Tot puja, però venc l’oliva al mateix preu"

Francisco Moreno és un jove agricultor de Priego (Còrdova), amo d’una explotació oliverera als estreps de la zona Subbética. Per al Francisco, la situació que viu el camp en aquests moments ve arrossegada des de la primavera del 2020, quan es va mobilitzar tot el sector. La pandèmia, no obstant, va suposar una frenada en sec. "Tot el que havíem aconseguit es va paralitzar i en aquests últims anys sembla que estàvem adormits", lamenta. Els motius d’aquesta "asfíxia", com ell mateix la defineix, estan bastant clars. "Continuem venent l’oliva al mateix preu, però el combustible continua pujant; la maquinària o l’arranjament de les avaries també continua pujant; l’electricitat, perquè en el meu cas tenim reg, ni t’explico; l’abonament i els fitosanitaris que podem utilitzar han pujat gairebé un 200%". Davant una situació així, "¿què fem?", es pregunta.

Continua aquest agricultor cordovès fent menció a un altre dels cavalls de batalla del sector com és l’Agenda 2030, "amb unes pautes que s’han de complir escrupolosament, com la de deixar una coberta vegetal, l’herba, entre les fileres d’oliveres, cosa que repercuteix després a les collites i redueix la producció de l’olivera; o la prohibició d’utilitzar productes fitosanitaris, que, per contra, altres països sí que utilitzen i els seus productes es comercialitzen no només al nostre país, sinó a Europa". Costes i pautes ambientals a les quals s’han de sumar, com recorda el Francisco, el preu dels jornals, la seguretat social o l’assegurança agrària, que també han pujat. "Però nosaltres continuem venent el nostre producte, en el meu cas l’oliva, al mateix preu que ho feia fa quatre anys". Així, "la situació és inviable", assegura.