"O arao mai"

Quan un dels dos es jubila, el temps de convivència augmenta i la mala relació, o el buit en la parella, esclata. El divorci treu el cap. Per res del món ells volen passar-se el dia jugant a la petanca; prefereixen el sexe, encara que sigui blau, i sentir que continuen podent seduir algú altre. Anhelen la felicitat i la companyia amb una nova parella (que sovint ja tenen d’amagatotis). Elles també pensen en l’amor, però parlen més d’harmonia i benestar, de trobar la tranquil·litat. Gaudir dels fills i dels nets i dedicar-se realment al que els agrada, amb una xarxa d’amistats nova, que les enlairarà a descobrir una nova etapa.

I els fills? Accepten la decisió dels pares, encara que els incomoda. Estaven tan acostumats a ser ells, els joves, els protagonistes d’amors i desamors..., i ara es veuen forçats a respectar la vida dels seus progenitors.

Notícies relacionades

"Vaig pagar el que tocava pagar"

Les residències denuncien l’oblit en el qual van viure la jornada de dilluns

Ep, que cal pensar en els diners. Quins ingressos tinc? Qui es queda la casa? Puc demanar una prestació compensatòria? Li hauré de pagar jo, a la meva parella? I si enviudo, perdré la pensió que m’he guanyat a pols? Anem a l’advocat i, si ens convé, doncs farem com la monarquia, cessem en la convivència.

Divorciar-se en els anys daurats pot ser una oportunitat. Però per aconseguir-la, cal aprendre dels errors propis i posar atenció i energia en la nova vida i els nous afectes. De fàcil no en té res, però el canvi d’actitud és realment l’ara o mai per generar dosis altes de felicitat.