"O arao mai"

Quan un dels dos es jubila, el temps de convivència augmenta i la mala relació, o el buit en la parella, esclata. El divorci treu el cap. Per res del món ells volen passar-se el dia jugant a la petanca; prefereixen el sexe, encara que sigui blau, i sentir que continuen podent seduir algú altre. Anhelen la felicitat i la companyia amb una nova parella (que sovint ja tenen d’amagatotis). Elles també pensen en l’amor, però parlen més d’harmonia i benestar, de trobar la tranquil·litat. Gaudir dels fills i dels nets i dedicar-se realment al que els agrada, amb una xarxa d’amistats nova, que les enlairarà a descobrir una nova etapa.

I els fills? Accepten la decisió dels pares, encara que els incomoda. Estaven tan acostumats a ser ells, els joves, els protagonistes d’amors i desamors..., i ara es veuen forçats a respectar la vida dels seus progenitors.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Ep, que cal pensar en els diners. Quins ingressos tinc? Qui es queda la casa? Puc demanar una prestació compensatòria? Li hauré de pagar jo, a la meva parella? I si enviudo, perdré la pensió que m’he guanyat a pols? Anem a l’advocat i, si ens convé, doncs farem com la monarquia, cessem en la convivència.

Divorciar-se en els anys daurats pot ser una oportunitat. Però per aconseguir-la, cal aprendre dels errors propis i posar atenció i energia en la nova vida i els nous afectes. De fàcil no en té res, però el canvi d’actitud és realment l’ara o mai per generar dosis altes de felicitat.