Informes policials denuncien l’abandonament a geriàtrics de Madrid

Negre sobre blanc, els informes i atestats que la policia municipal va redactar durant el confinament i la primera escomesa de la covid mostren l’horror que es va viure a les residències de gent gran de la Comunitat de Madrid. En les pitjors setmanes de la pandèmia, ni els familiars ni pràcticament ningú va poder accedir als geriàtrics, però la policia local sí i els seus informes donen compte del que hi van trobar. Es tracta d’un testimoni tan directe i fidedigne que el govern presidit per Isabel Díaz Ayuso ha acudit als tribunals per impedir que les actes siguin públiques, com exigeix el Consell de Transparència. Però, finalment, no ha aconseguit frenar-ne la difusió.

La cadena SER ha accedit a 205 actes que mostren l’abandonament i les grans dificultats amb què les residències van haver de fer front a la pandèmia, en el seu primer envit. Alguns documents ja havien sigut publicats i demostren l’existència de l’anomenat protocol de la vergonya amb referència a l’ordre de la Comunitat de Madrid perquè no es traslladés els residents contagiats i amb dependència o deteriorament cognitiu als hospitals. De fet, de les 9.484 persones mortes a les residències madrilenyes en la primera onada de covid, 7.291 van morir entre el març i l’abril del 2020 sense haver rebut atenció hospitalària.

Funeràries desbordades

I ara la publicació íntegra de les actes policials posa de manifest que els gerents i treballadors de les residències van haver d’enfrontar-se al virus sols, amb grans dificultats perquè les funeràries recollissin els cadàvers acumulats i sense espais o material de protecció que impedís que la covid s’estengués i fes estralls.

Així, el 5 d’abril del 2020 la policia local va acudir a la residència Ballesol, on la seva directora va assenyalar als agents que necessitava, de manera urgent, que s’emportessin tres avis morts, un d’ells 48 hores abans i els altres dos el dia anterior. Les funeràries estaven desbordades. L’endemà, a la residència Amavir, la policia es va trobar amb una escena semblant: tres morts que calia retirar. I altres actes van en la mateixa direcció. A més, els documents donen compte de les dificultats que van tenir els geriàtrics per aïllar els contagiats de la resta. El 30 de març, a la residència Geriatel, els agents van anotar que les zones comunes s’estaven utilitzant per a residents amb trastorns cognitius i una persona sorda, muda i cega que no estaven infectats.

El cas de Parla

Notícies relacionades

Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

¿Quin nivell de consens seria desitjable en una hipotètica iniciativa per regenerar la política?

Per la seva banda, l’Audiència Provincial de Madrid va donar ahir carpetada a una investigació sobre la mort de gent gran a una residència de Parla durant la primera onada de la pandèmia, informen Elena Marín i Cristina Gallardo. La interlocutòria, a què ha tingut accés aquest diari, desestima un recurs d’apel·lació presentat per Marea de Residencias contra l’arxiu d’aquesta investigació oberta al Jutjat d’Instrucció número 1 de Parla després de la denúncia presentada per familiars dels morts.

Marea de Residencias entenia que el jutjat no havia realitzat totes les diligències necessàries sobre els protocols de derivació de gent gran als hospitals utilitzats en aquells primers mesos de la pandèmia per l’executiu d’Isabel Díaz Ayuso. L’Audiència Provincial, en canvi, considera que la fase d’instrucció "ha sigut exhaustiva amb informes mèdics, la testifical dels facultatius que van atendre els morts" i justifica la desestimació del recurs en el fet que "no s’ha acreditat ni es pot acreditar" amb les proves sol·licitades que "hagi existit desatenció".