Ara no ens precipitem

José María Aznar ha responsabilitzat José Luis Rodríguez Zapatero de la falta d’aigua que pateix Catalunya, per haver enterrat el pla hidrològic del PP que preveia el transvasament de l’Ebre. Fa 20 anys, els experts electorals van dictaminar que la guerra de l’aigua contra els plans hídrics d’Aznar va ser decisiva per entendre la seva derrota electoral davant ZP i també la pèrdua de la Generalitat per part de CiU, que en aquell temps combregava diàriament amb els populars. Aquest antecedent pesarà en la memòria de tots els partits catalans a l’hora de proposar solucions estructurals per evitar la repetició del desastre actual.

Aquesta por de la reacció política dels territoris que es consideren propietaris dels cursos d’aigua que circulen per les seves conques ens pot anar bé per una vegada. Perquè no sembla assenyat embarcar-se en una discussió en profunditat de plans per combatre el canvi climàtic amb els partits redactant programes electorals i amb un Govern minoritari d’ERC, singularment temorós del què diran els seus respecte de l’aprofitament de l’aigua, del sol o del vent.

Notícies relacionades

La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica

Acte institucional de Salut en record de la pandèmia

La solució per assegurar prou aigua per a tots els ciutadans i tots els sectors productius del país sortirà molt probablement d’una combinació de mesures, la dessalinització, la reutilització, la disminució del consum, gràcies a una conscienciació de l’escassetat sistemàtica o els transvasaments de conques. Una planificació complexa que mai estarà exempta de tensions locals, ideològiques i tecnològiques i que seria suïcida afrontar amb els aparells electorals al comandament dels partits.

Les mesures per estalviar-nos la crisi actual s’havien d’haver pres fa una dècada, com a mínim. Aquest Govern ha actuat amb una parsimònia lamentable per dictar decisions d’emergència i només faltaria que, ara, els entrés la pressa per afrontar el problema de fons. A aquestes hores, només ens queda confiar en les eventuals pluges de primavera i en la puntualitat dels barcos cisterna.