CONTEXT

Entre el final de mes i la fi del món

El camp té la sensació que està pagant els costos de la transició energètica i de la política contra el canvi climàtic

Entre el final de mes  i la fi del món

rafael jorba

2
Es llegeix en minuts
Rafael Jorba
Rafael Jorba

Periodista. Secretari del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

E l moviment de protesta dels agricultors francesos ha anat in crescendo durant les últimes setmanes fins a arribar a l’estratègic mercat de Rungis, a la perifèria de París. ¿Quins factors expliquen el descontentament del camp francès i quin pot ser el seu efecte contagi? Hi ha unes raons francofranceses, que estan lligades al sentiment d’abandonament del món rural, com és el cas de la sanitat, reflectit a diverses pel·lícules d’èxit, o el dèficit d’infraestructures i el cost dels carburants, que es va expressar al passat amb la protesta dels Armilles Grogues.

Hi ha, tot i això, un denominador comú que transcendeix les fronteres franceses i que és compartit pels agricultors i ramaders dels països veïns: en un món de percepcions, el camp té la sensació que està pagant els costos de la transició energètica i la política contra el canvi climàtic. Està més preocupat per arribar a final de mes que per la fi del món. L’economista Christian Gollier, en una conferència al Collège de France, va resumir així aquest dilema: Entre fin de mois et fin du monde.

El text, publicat per editorial Fayard (2022), alerta dels límits de la política contra el canvi climàtic: un sector de la població, en aquest cas els agricultors, està més preocupat per les seves necessitats immediates. L’art de la política consisteix precisament a saber conjugar l’interès general amb els interessos sectorials. Els agricultors, amenaçats pel dogmatisme verd, són doblement fonamentals: pel seu paper estratègic i perquè són els cuidadors del territori.

Guaret

En aquest context, les xifres i les percepcions divergeixen. La Política Agrària Comuna (PAC), que representa ara un terç del pressupost total de la UE, ha distribuït el 2023 uns 53.700 milions d’euros, amb França, Espanya i Alemanya com a principals beneficiaris. Així i tot, la nova PAC (2023-2027) reforça la contribució de l’agricultura als objectius de la UE sobre canvi climàtic, amb més normes i reglaments, com ara l’augment de les terres en repòs, que augmenten el malestar del sector.

Més enllà de les qüestions tècniques, la protesta del camp francès és la punta de l’iceberg d’un moviment de fons: el debat ja s’ha colat a l’agenda de les eleccions europees del 9 de juny. Després de la immigració, l’agricultura.

En els dos camps, l’extrema dreta francesa pensa trobar un terreny abonat. Jordan Bardella, el cap de llista del Rassemblement National (l’antic FN), encapçala les intencions de vot (30%) amb deu punts d’avantatge sobre la llista macronista.

Notícies relacionades

El jove Bardella, de 28 anys, competeix sobre el terreny amb el nou primer ministre, Gabriel Attal, de 34 anys, amb un parell d’idees simples: les elits contra el poble, els urbanites contra els rurals. El seu discurs, com va passar amb la llei d’immigració, contamina el missatge liberal de Macron.

Attal va carregar diumenge, en una trobada amb agricultors, contra la "competència deslleial" dels "països veïns", en al·lusió a Itàlia i Espanya, i va advocar per reforçar la "sobirania" alimentària de França. Els agricultors espanyols no s’haurien d’equivocar d’adversari.

Temes:

Agricultura