Els ajuntaments catalans no poden fer complir les restriccions

¿Però ha sigut eficaç delegar aquesta responsabilitat en els ajuntaments? ¿Tenen prou eines per controlar que tothom obeeixi? Les dades demostren que no. O almenys, no són suficients. Diversos municipis compleixen actualment les dotacions màximes permeses. Però d’altres, tant en el sistema Ter-Llobregat, que entrarà en emergència ben aviat, com en les unitats que ja es troben en emergència, continuen sense aconseguir-ho. I en bona part, segons reconeix l’Agència Catalana de l’Aigua, és perquè encara no han pogut resoldre errors en l’eficiència dels seus sistemes de distribució.

És a dir, els municipis, d’una banda, han tingut la responsabilitat de millorar la seva eficiència i evitar dispendis d’aigua. Però alhora, s’han d’encarregar de vigilar que els seus veïns no es passin de la ratlla. ¿Ho han aconseguit? Malgrat molts esforços, alguns dels consistoris consultats reconeixen que no.

El cas de Begur

"Les ordenances municipals de sequera són l’instrument que ens permet perseguir actituds insolidàries o intentar fer complir les normes. Però moltes d’aquestes ordenances, just s’estan aprovant aquests dies", explica Eduard Rivas, president de la Federació Catalana de Municipis. Rivas no entén l’estratègia seguida fins ara: "S’ha traslladat tot el pes del Pla Especial de Sequera als municipis. I això ens genera una gran impotència".

Les variables a controlar que queden en mans dels ajuntaments són diverses: ompliment de piscines, reg irregular de jardins i consums desorbitats. Un cas paradigmàtic és el de Begur (Baix Empordà). El consistori, liderat per l’alcaldessa Maite Selva, ha enviat sancions als veïns que han continuat regant el seu jardí. De fet, els dirigents d’Acció Climàtica han posat sovint el cas de Begur com a exemple que els municipis poden fer bé la seva feina.

No obstant, segons les últimes dades disponibles, Begur continua consumint més de 400 litres per habitant i dia. Això és gairebé el doble del permès. Rivas entén que la competència de vigilar recaigui en els ajuntaments, perquè són l’ens més pròxim al ciutadà. Però alhora, afirma que molts d’aquests no tenen capacitat per controlar tot això: "A molts pobles, la quantitat de policia local és limitada".

"Hem de poder multar els veïns que han regat zones verdes o que han omplert piscines quan no es podia, però encara no tenim la fórmula clara", diu Rivas. L’ACA disposa d’uns 30 inspectors i ben aviat s’afegiran 11 persones més per comprovar que es compleix amb les mesures. Però aquests treballadors se centren en el que afecta directament els rius o els aqüífers. La resta queda en mans dels consistoris. Des de l’ACA, destaquen que quan s’activi el Procicat (pla d’emergències de Protecció Civil), en plena emergència per sequera, els agents rurals i els Mossos es podran dedicar a detectar incompliments.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Multes de l’ACA

Des de la Federació de Municipis, critiquen que actualment els municipis estiguin rebent multes per part de l’ACA. "Hauríem de tenir els tècnics centrats a acabar les ordenances i estudiar com fer-les complir. En canvi, els tenim presentant al·legacions a les multes que ens envien per consumir més aigua del compte", denuncia l’entitat. ¿I per què gasten més aigua de la indicada? En centenars de casos, perquè les xarxes de distribució són antigues i porten anys sense manteniment, cosa que provoca poca eficiència i moltes pèrdues. "El que ha de fer l’ACA és resoldre ja les subvencions", opina Rivas.