El patiment

És ben possible que el pessimisme estigui sobrevalorat, però admetem que l’optimisme se’ns resisteix, perquè l’accés a tanta informació inassumible dibuixa un panorama més fosc que les paraules amb què el definim.

Shakespeare, que es caracteritza per haver escrit molt abans tot el que ens passa ara, va dir que qualsevol pot dominar un patiment excepte el que el pateix. I aquesta sensació íntima, personal i intransferible, està embargant Emiliano García-Page Sánchez (Toledo, 11 de juny del 1968). O això es desprèn de la seva expressió "jo pateixo... No t’ho imagines".

Les imatges parlaven per si soles i la difusió del contingut de la xerrada informal amb tres col·legues més ha afegit més llenya a la caldera de la demolidora màquina que exigeix al conductor continuar cridant "¡Més llenya!" De nou el Marx autèntic. Groucho.

Exabrupte del toledà

La trobada s’escenifica a Madrid. Dia de la inauguració de Fitur (Fira Internacional del Turisme). En un passadís i entre constant trànsit de professionals del sector i autoritats que hi han anat a vendre la seva regió, com si tot passés per casualitat, coincideixen els presidents de Castella-la Manxa, Andalusia, la Comunitat Valenciana i Múrcia. Tres del PP i un encara del PSOE. És aquest, García-Page, que determina la conversa arran del mal finançament autonòmic, la necessitat de la seva revisió i l’exasperant deute de l’Estat amb ells. Per lògica, la xerrada deriva cap a la crítica al Govern central i la seva resistència a abordar el problema. És allà on el socialista deixa anar que, a ell, estan a punt d’extradir-lo. La rèplica del valencià va en línia amb el moment i el tranquil·litza advertint-li que l’amnistiaran. Exabrupte del toledà, consol de Moreno Bonilla assegurant-li el seu suport, López Miras constatant que té nerviosos els seus tot el dia i coda del socialista descrivint que el que ha fet el PSOE és d’una tensió màxima: fer fora tots els que se li oposen.

Espina a la mà de la rosa

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

García-Page, com José Bono en el seu temps, s’ha caracteritzat per ser l’espina que es clava a la mà que subjecta la rosa. Antic alcalde de Toledo i president des del 2015 d’una comunitat que li ha donat majoria absoluta, sap com de rendible resulta dir el que el seu electorat majoritàriament pensa. Cosa que, segons les enquestes, coincideix amb el que senten avui bona part dels votants d’esquerres. És lògic.

En el passat d’aquella autonomia, com en el d’altres, les crítiques polítiques a Catalunya per la seva exigència nacional ja des dels temps de Pujol va anar minant ànims i exaltant recels fins al punt que els intents de reconducció van ser en va. Avui, moltes pols tenen el seu origen en aquells llots, que continuen sent electoralment rendibles. Joc de trons.