El socialista proscrit

El socialista  proscrit
2
Es llegeix en minuts
Josep Cuní
Josep Cuní

Periodista.

ver +

Una mica més orfes que ahir però menys que demà. És la sensació que deixa l’adeu d’Ornella Vanoni. Amb ella se’n van anar les mans grans, infinites; mans a què el seu amic i amant Gino Paoli va cantar abans d’engegar-se un tret. Sense tràgic final però deixant la bala incrustada al racó de l’ànima on va perdurar el record d’un amor impossible que no va impedir una amistat senza fine.

I així, "arrastrando nuestra vida sin un momento de aliento para soñar", com a la cançó, busquem en els al·licients tradicionals l’ànim imprescindible per recuperar la il·lusió que torna per Nadal. Desestacionalitzat el torró, són les il·luminacions de carrer les que cada any arriben abans, per competir amb les d’altres ciutats ansioses de convertir-se en un punt daurat identificable fins i tot des de l’espai. Alt consum elèctric malgrat haver-nos dit que això ja no podia ser. Però és. Una altra paradoxa que il·lustra les dificultats per abandonar l’ús de combustibles fòssils, com ha constatat la Cimera del Clima del Brasil. O que ve en ajuda de les elèctriques, que defensen la continuïtat de les centrals nuclears.

Cap d’aquests problemes apareix en la llista de preocupacions dels catalans. El llistat de l’últim CEO l’encapçala a distància i sense sorpresa l’accés a l’habitatge. Però entre els baixos salaris i la necessitat de millorar les polítiques socials es cola l’excessiva pressió fiscal. Passa quan Junts veta al Congrés el camí de dèficit que posa en més risc els Pressupostos. Un altre revés a la ministra d’Hisenda, que el suma al recel d’empresaris i comerciants per la pròxima entrada en vigor de la normativa VeriFactu. El nou sistema de control de caixa, pensat per complir la llei antifrau, obliga a modificar els sistemes comptables i les balances. És un esforç particular a favor de la transparència que contrasta amb la imatge del PSOE pagant en metàl·lic alguns dels seus càrrecs, fet que investiga l’Audiència Nacional. L’objectiu és aclarir la procedència dels sobres rebuts, entre d’altres, per José Luis Ábalos Meco (Torrent, València, 9 de desembre del 1959).

Connexió d’interessos

Un any després de tenir oberta la seva causa i davant el risc extrem de fuga, l’exsecretari d’organització socialista fa torns a Soto del Real amb qui li va passar el càrrec al partit i el va precedir a la cel·la. Va ser Santos Cerdán qui va oficiar l’expulsió del seu col·lega, quan encara es desconeixia la presumpta connexió d’interessos que mantenien, segons l’UCO.

Notícies relacionades

Proscrit pels seus companys i abandonat per les seves dones, Ábalos va pujar al cotxe de Pedro Sánchez quan aquest es va llançar a la carretera per mirar de recuperar el poder que els seus li havien tret. L’aposta el va portar a tocar el cel, però va caure aviat en desgràcia inscrivint el seu nom en un dels vèrtexs del triangle que avui empastifa l’honor socialista sent, a més, el primer diputat en actiu que és empresonat en democràcia.

Lluny de reivindicar el ministre de Foment que va ser i va impulsar la liberalització i digitalització del sistema ferroviari, tots els que el van aplaudir, van demanar consell i van buscar prebendes han esborrat el seu nom de l’agenda. Però no és tan fàcil: la memòria continua present, com sap bé el mateix president. Amb la seva credibilitat i la de les seves sigles tocada, Sánchez murmura amb Ornella Vanoni: "Cal morir una mica per poder viure". I sobreviu. De moment.