Més soldats tot i que amb pitjors armes

L’Exèrcit iranià supera en xifres, en la majoria dels àmbits, el del seu principal enemic, Israel. No obstant, les forces armades israelianes contraresten el desavantatge numèric mitjançant la tecnologia i l’eficàcia

EFE

L’Iran contra Israel, quantitat contra qualitat, un quadro fàcilment identificable a priori, quan s’observen les característiques i condicionants d’un o altre Estat. D’una banda, un enorme país d’1,6 milions de quilòmetres quadrats, amb prop de 90 milions d’habitants, sotmès a un dur règim de sancions internacionals des de fa gairebé dues dècades i amb escassíssims aliats al món. D’altra banda, un diminut territori de tot just 21.000 quilòmetres quadrats, amb una població 10 vegades inferior i majoritàriament originària d’Europa i Amèrica, tot i que, això sí, amb potents aliats entre la comunitat internacional. Les forces armades iranianes superen de llarg en la majoria dels àmbits les del seu principal enemic. Això sí: en l’improbable cas que els dos exèrcits es veiessin les cares, el país hebreu podria contrarestar i superar aquest desavantatge inicial gràcies a la tecnologia i l’eficàcia.

Més soldats, però amb armes més velles i menys potents.

L’Iran compta amb tres vegades més militars en actiu que Israel, 570.000 soldats per 170.000. No obstant això, els militars perses compten amb un armament més antiquat, en particular en el capítol de vehicles blindats. Entre altres models, Teheran disposa d’una flota d’unes 500 unitats de tancs T-72 de fabricació soviètica, i les seves capacitats ja han sigut assajades en un bon nombre de conflictes, incloent-hi el més recent d’Ucraïna. En cas de guerra, s’enfrontarien als Merkava israelians, molt més moderns, que van començar a entrar en servei a començaments de segle i tenen a més a més el denominat Trophy, un sistema antimíssils que protegeix el vehicle en qüestió i destrueix abans de l’impacte, mitjançant una ona de xoc, ja sigui míssils antitancs guiats, granades propulsades o projectils antitancs.

Una Armada iraniana potent, amb forta presència de grups paramilitars.

L’equació quantitat/qualitat es repeteix també pel que fa a les forces navals dels dos països. L’Iran compta amb una flota més nombrosa composta per una vintena de submarins, tres corbetes, set fragates, una desena de vaixells amfibis, sis patrulleres i una desena de llanxes ràpides d’atac, vaixells que majoritàriament daten dels anys 70. Israel, per la seva banda, té un nombre semblant de submarins (19) i compta amb més corbetes, unes set. En la resta de tipus d’embarcació es troba molt per sota del seu enemic.

Notícies relacionades

Israel, amb una de les aviacions més eficaces del món.

En l’apartat de la guerra a l’aire no hi ha color. Les Forces Aèries israelianes són considerades com una de les millors i més potents del món, amb prop de 500 aparells. La seva força de combat inclou 66 F-15, 175 F-16 i 27 F-35 amb tecnologia invisible, tots de fabricació nord-americana. L’Iran també compta amb avions de fabricació nord-americana, incloent-hi una seixantena de F-4 Phantom, prototip ideat als anys 70, i 25 F-14 Tomcat més moderns. La seva flota d’avions de fabricació russa i xinesa no supleix ni de lluny el desavantatge amb Israel en aquest capítol: una vintena de Mig-19, un prototip soviètic dels anys 50, i una altra de Sujói Su-24, desenvolupat a principis dels 70.

Temes:

Israel El País

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"