El líder revestit de sacerdot

En tot cas, Modi, en aquests últims 10 anys, s’ha fet amo i senyor (per via democràtica, això sí) de la república que justament aquest divendres (amb una gran parada civicomilitar) commemora l’aniversari de la Constitució que va emergir de la independència de l’Imperi britànic. Modi va visitar Washington i, fa uns mesos, va ser amfitrió de la cimera del G-20, i també va ser convidat per Macron a la festa del 14 de juliol i ara és Macron qui recull la invitació de l’indi i assisteix al Republic Day. És a dir, està ben relacionat. Ha aconseguit que l’Índia sigui el més consolidat dels països emergents que es coneixen com a BRICS, n’ha modernitzat l’economia (amb una taxa de creixement del 7%) i les infraestructures, ha fet arribar un coet a la Lluna i s’ha situat com un aliat de tothom, o de quasi tothom, si n’exceptuem la Xina, a qui fa poc ha arrabassat (no ell, sinó l’Índia) el privilegi de ser el país més poblat del planeta, amb uns 1.425 milions de persones, aproximadament.

Societat diversa

Les xifres d’aquest gegant són esfereïdores, començant per la varietat d’ètnies, la clau de volta d’una societat tan diversa com majoritàriament hindú. Però, és clar, si parlem de 950 milions d’hinduistes, també hem de dir que hi ha quasi 200 milions de musulmans (més dels que hi ha, sumats, a l’Iran i a l’Aràbia Saudita), i 28 milions de cristians, 20 milions de sikhs, 8 milions de budistes, entre d’altres. En un ambient així, que ja ve carregat per una història de confrontacions i de tragèdies, la irrupció de Modi i del seu partit, el Bharatiya Janata Party (BJP) (Partit del Poble Indi), com a força majoritària, va significar una bomba de rellotgeria que ha esclatat, per exemple, amb l’últim invent del dirigent. Parèntesi. El BJP té ni més ni menys que 170 milions de militants i no cal dir que és l’organització política més gran del món, més que el Partit Comunista Xinès. Tanquem el parèntesi.

Modi té, com a mínim, una taca en el seu expedient. Quan era governador de Gujarat (l’antic estat de Bombai), es va produir la massacre de més d’un miler de musulmans a mans de devots hindús. I ell no va reaccionar. Va deixar que passés. D’aquí ve que no el deixessin entrar als EUA. Però té més taques, com ara l’assassinat, al juliol, d’un dirigent sikh al Canadà. No el va matar ell, però sí agents secrets de l’Estat. I més taques encara, com la persistent política de menyspreu, rebuig i animadversió envers les minories que no professen la fe hinduista.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

L’últim invent, tal com deia, el més clamorós, la inauguració, aquest dilluns, del temple hinduista més gran de l’Índia i, per descomptat, del món. Una cerimònia fastuosa amb Modi revestit d’atributs sacerdotals, director d’orquestra dels ritus religiosos, i entronitzador de l’estàtua de Ram Mandir, que va ser posseïda per l’esperit de la divinitat. "És un gran plaer participar en aquest programa diví", va dir. El que no va dir és que, en aquest mateix lloc, a Avodhya, hi havia hagut, fins al 1992, una mesquita que els musulmans havien erigit el 1529. Atiats pel Rastriya Swayamsevak Sangh (RSS), el 6 de desembre d’aquell any, una multitud de fidels la va destruir i va assassinar centenars de musulmans.

Hi ha un detall a tenir en compte. L’RSS és el braç armat del BJP i Modi s’hi va afiliar quan era un noiet de vuit anys. "És l’arribada d’una nova era", va dir el primer ministre en la inauguració del temple. L’era de Bharat (el nom del país en sànscrit), que és com n’haurem de dir, de l’Índia, el dia que es culmini la maniobra autoritària, d’inflamacions divines, de Modi, pensada per convertir-la en una potència mundial i, alhora, en un aparador de les seves glòries presidencials.