Com un casament gitano, però amb petroli

Se’ns ha casat Mateen, príncep de Brunei. Déu-n’hi-do. Ja el nom imposa, un sent príncep de Brunei i s’imagina palaus, luxe, or, elefants i un tigre domesticat a la porta del dormitori. I fa bé d’ imaginar-ho. El casori va durar 10 dies, riguin-se vostès dels casaments gitanos. Un príncep de Brunei està obligat a casar-se durant 10 dies i amb magnificència, és igual que hagués preferit un casament civil, amb un parell de testimonis agafats a l’atzar pel carrer, com a les pel·lícules. Ser príncep de Brunei exigeix estar a l’altura de les expectatives, el món sencer espera que mengi per esmorzar ostres i caviar, es banyi en xampany, tingui una dotzena de cotxes esportius i, per descomptat, que el seu casament duri 10 dies i inclogui desfilades, tiberis, salves de canó, focs artificials, milers de convidats, joies i animals salvatges. Si a més hi ha també una núvia, millor.

Luxe asiàtic

És qüestió d’Estat que cada país compleixi els tòpics que se li han adjudicat, de manera que un príncep de Brunei s’ha de casar com a Les mil i una nits. El món necessita veure que els seus somnis es compleixen i, així com en tot l’orbe s’espera d’Espanya un govern capaç de vendre la seva pròpia mare –o d’amnistiar-la– per mantenir-se en el poder, de Brunei s’espera un luxe asiàtic en qualsevol esdeveniment, i més en el casament reial. A cada país, el que li toca. A Espanya el més semblant que vam tenir a un casament asiàtic va ser el de la filla d’Aznar a El Escorial, i gràcies. El Escorial, la família reial de Brunei l’utilitzaria de caseta del gos.

Confesso que em va suposar un alleujament no figurar a la llista de convidats. Vaig estar uns dies intranquil per si rebia la invitació. ¿Què se li pot regalar al príncep de Brunei? A un casament no s’hi arriba amb les mans a les butxaques, però a algú que pertany a una família que té una fortuna estimada en 20.000 milions de dòlars, 30.000 segons altres fonts, no se li pot donar un sobre amb cent euros, com vaig fer en l’últim casament al qual vaig assistir. Si els experts en economia no es posen d’acord en si són 20.000 o 30.000 els milions d’algú, significa que en són almenys 40.000. Un no es pot presentar allà amb un robot de cuina d’El Corte Inglés o un val per passar una jornada al balneari Prats, bufet lliure inclòs.

Circulava fa anys un acudit sobre la visita a la Xina de Jordi Pujol, quan presidia la Generalitat. Es presentava a les autoritats i, orgullós d’estar allà representant Catalunya, els etzibava l’eslògan del moment: "Som sis milions".

–Ah, molt bé, ¿a quin hotel s’allotgen? –responien els xinesos.

Una cosa semblant va passar segurament en el casament de Brunei quan, per deixar clar que no és un qualsevol, un convidat va saludar el nuvi notificant-li que té una fortuna de 10 milions de dòlars.

–Ah, molt bé, ¿a quina butxaca els porta? –va poder respondre Mateen.

El paper d’Anisha, la núvia –sí, al final algú va pensar a incloure una núvia a la festa– probablement tampoc va ser senzill. Ignoro què se sent quan et proposa casament un príncep de Brunei; el dia en què més a prop vaig estar d’això va ser quan vaig rebre un correu electrònic d’un príncep africà agonitzant que –desconec per quina raó– es va fixar en mi per banyar-me en milions. No va arribar a bon port la cosa, però em serveix per posar-me a la pell d’Anisha, a qui algú li hauria d’ensenyar com es diu "casament per interès" en l’idioma que sigui que parlin al sultanat. En altres llocs, la núvia llueix un diamant, fet que provoca enveja en les seves dames de companyia. A Brunei, Anisha va lluir una tiara amb 800 diamants, la qual cosa és molt millor, això ningú ho enveja, per a què. Anisha ja forma part de la família reial, una família tan curiosa que el pare del nuvi, el sultà, recolza la lapidació d’homosexuals i adúlters. Cert és que, generós en el fons, quan està de bon humor es conforma amb la mutilació d’extremitats d’aquests pecadors, millor no preguntar quines extremitats.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

El bo de Mateen, per la seva banda, practica el polo, que és l’esport que ha de practicar un príncep de Brunei, i es considera un influencer. A tota família reial n’hi correspon un, a Espanya ens ha tocat Victòria Federica, que ja és mala sort. És, en suma, com qualsevol jove de la seva edat que visqui en una barraca amb 1.800 habitacions, 257 lavabos i un estable amb aire condicionat, on 200 rossins renillen de riure pensant en la calor que passen els humans a l’exterior.

Al revés del que passa a Occident, on es reserva per al final, el casament del príncep Mateen va començar amb una pols, ja en la primera jornada. Pols d’arròs, i a més acolorida, que, com diu la tradició, els familiars dels nuvis van escampar sobre la parella a manera de benedicció. A partir d’aquesta primera pols, es van succeir els 10 dies de celebració, previs a una vida de més celebració. Coses dels diners.