Treball vol que els contractes laborals siguin més transparents

La norma pretén incorporar més garanties per als treballadors a temps parcial

El departament de Yolanda Díaz prepara una reforma perquè els documents detallin el salari base, els plusos i l’horari laboral

La CEOE no veu amb bons ulls perdre flexibilitat per disposar de l’horari dels empleats

Treball vol que els contractes  laborals siguin més transparents

GaBRIEL UBIETO

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ultima l’aprovació d’una normativa mitjançant la qual obligarà les empreses a detallar al contracte laboral el salari base i els complements que percebrà un treballador a l’incorporar-se a un nou lloc de treball. També l’horari laboral i les condicions del període de prova i d’una hipotètica extinció del contracte, entre d’altres. La norma també pretén incorporar una sèrie de garanties per beneficiar la conciliació dels treballadors a temps parcial –uns 2,6 milions d’ocupats a tot Espanya, el 73% dels quals són dones.

La transposició de la directiva europea per unes condicions laborals transparents és una tasca pendent de l’Executiu que acumula gairebé any i mig de retard. Des d’agost del 2022 hauria d’estar incorporada per tots els estats membre als seus respectius ordenaments jurídics i Espanya encara no ho ha complert. La mesura es troba actualment en negociació amb els grups parlamentaris. La previsió que proposen des de Treball és portar aquesta qüestió al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a principis de febrer.

El document final que maneja Treball estableix que en el moment d’iniciar una relació laboral l’empresa haurà de posar a disposició del nou empleat un document, ja sigui al contracte de treball o en un annex, amb una sèrie de detalls, com per exemple "la quantia del salari base inicial i dels complements salarials, indicats de manera separada, així com la periodicitat i el mètode de pagament", segons figura a l’últim esborrany al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Habitualment aquestes qüestions figuren al contracte de feina, però de manera incompleta o indirecta. Per exemple, és habitual que la referència al salari sigui "segons conveni". I després l’aplicació que en fan les companyies no sempre coincideix amb les expectatives generades a l’empleat. Ara Treball pretén que les direccions explicitin amb xifres concretes el sou i els plusos. També els horarisi els dies disponibles de vacances, entre d’altres.

Diàleg social

La transposició de la directiva de condicions laborals transparents ha sigut objecte de negociació en el si del diàleg social durant mesos i estava previst que s’inclogués en un reial decret per aprovar en l’últim Consell de Ministres del 2023. No obstant, finalment les negociacions per definir la reforma dels subsidis d’atur –que es va esfondrar al Congrés després del no de Podem– i les del salari mínim interprofessional van relegar a un segon pla la transposició de la directiva i actualment el departament liderat per Yolanda Díaz està negociant amb els grups parlamentaris. Aquest procés negociador pot acabar modificant el contingut d’aquest últim esborrany.

La filosofia de la directiva es fonamenta en augmentar la informació disponible per al treballador, amb l’objectiu de reduir la asimetria respecte a l’empresa. Així que el contracte o l’annex també hauran d’incloure els detalls dels períodes de prova, igual que el centre de treball on el contractat exercirà les seves funcions i les condicions d’extinció de la relació laboral. Tot això al propi contracte de feina o en un document adjunt, però ha de quedar clar des del primer moment de començar la relació laboral.

Un element que genera certa controvèrsia, segons apunten fonts coneixedores, es troba en les novetats que introdueix per als empleats amb un contracte a temps parcial.

El Ministeri de Treball vol obligar les empreses perquè preavisin aquestos empleats amb un mínim de tres dies d’antelació en el cas que vulguin que facin hores complementàries, una modificació que concedeix més garanties als treballadors i els facilita la vida a l’hora de conciliar, tenint en compte que la majoria d’empleats a temps parcial són dones i que una part d’elles recorre a aquesta fórmula per poder cuidar familiars dependents. O també perquè no poden accedir a un feina a temps complet –malgrat que ho voldrien– i acaben sumant dos contractes a temps parcial.

Aquesta modificació limita la flexibilitat disponible per a les empreses a l’hora de disposar sense planificació de l’horari dels seus empleats. La patronal CEOE no veu amb bons ulls perdre flexibilitat interna.

"La persona treballadora haurà de conèixer el dia i l’hora de realització de les hores complementàries pactades amb un preavís mínim de tres dies. En el cas de cancel·lació total o parcial per part de l’empresa de la realització d’aquestes hores sense observar el termini de preavís anterior, la persona treballadora conservarà en tot cas el dret a la retribució corresponent", diu l’últim esborrany.

Actualment, la legislació laboral contempla la possibilitat que un treballador a temps parcial pugui fer més hores de les que es reflecteixen al seu contracte si tant l’empleat com l’empresa així ho acorden. És per això que habitualment en la firma del contracte les parts disposen d’una jornada setmanal (per exemple, 30 hores) i una borsa d’hores a repartir durant l’any i pensada per respondre a pics més o menys previsibles d’activitat.

Notícies relacionades

Ara Treball pretén implantar un preavís obligatori de tres dies i si finalment l’empresa no requereix els serveis de l’empleat però no l’ha avisat amb temps suficient, haurà de pagar-li les hores igualment.

La reforma plantejada pel departament liderat per Yolanda Díaz també obre la possibilitat que l’empleat a temps parcial pugui renunciar de manera unilateral a realitzar aquesta borsa d’hores complementàries sempre que es compleixin alguns supòsits, com l’atenció de responsabilitats familiars, l’assistència a cursos de formació sempre que el seu horari sigui incompatible amb allargar la jornada o que el treballador tingui una altra feina a temps parcial que li impideixi fer més hores al lloc de treball.