La sensació d’inseguretat creix a Barcelona

Els principals delictes de Barcelona són robatoris i furts. En els últims anys també ha aparegut el fenomen de la multireincidència, per la qual cosa Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana han creat unitats especials per combatre’l tenint en compte l’augment d’infraccions penals. Però no sempre ha sigut així.

Els registres indiquen que després d’una pujada el 2010, entre els anys 2013 i 2016 la xifra de delictes a la ciutat es va mantenir estable. El 2017, any àlgid del procés independentista i de l’atemptat gihadista a la Rambla, es va iniciar un increment de la delinqüència a la ciutat que va culminar el 2018 amb un 18% més d’infraccions penals. Es tracta d’un any d’inflexió que ha marcat la sensació d’inseguretat a la ciutat fins avui.

Els experts analitzen com evoluciona la delinqüència a partir de tres vares de mesurar: l’índex de victimització (percentatge de barcelonins que diuen haver patit un delicte), les dades de criminalitat (fets detectats i registrats pel Ministeri de l’Interior) i els problemes que més preocupen els ciutadans segons el Baròmetre Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquests tres barems s’extreu que, després que el 2009 hi hagués un pic d’inquietud amb la seguretat, la capital catalana va començar la dècada passada en nivells molt baixos.

Xifres de delictes

La criminalitat a Barcelona va anar descendint entre el 2010 i el 2015 i només creixien delictes com robatoris en domicili i furts. També la victimització dels habitants de la ciutat va disminuir, arribat el nivell més baix de la dècada el 2014. Paral·lelament, la inseguretat, que el 2011 era un dels problemes més importants per als barcelonins, tot i que no el més greu, va descendir com a inquietud en la percepció fins a xifres molt baixes el 2015.

El 2018 es van disparar a Barcelona els robatoris amb força i els furts. Són les tipologies penals que més es denuncien. Aquell any un de cada tres barcelonins va assegurar que havia sigut víctima d’un delicte, cosa que influeix en la percepció de la seguretat. La ciutat es recuperava després de diversos anys de procés independentista i la inestabilitat política també va afectar el desemparament. A finals del 2018 la seguretat era el principal problema de la ciutat.

El 2019 es va superar la xifra dels 200.000 delictes a la ciutat, la més alta de la dècada, en un context també de creixement delinqüencial a la resta d’Espanya i el sud d’Europa. Malgrat disminuir els furts, a l’estiu es van disparar els delictes violents, amb vuit morts en dos mesos i vuit apunyalats en una setmana. En total hi va haver 17 homicidis i 51 intents a Barcelona. Va ser l’any dels disturbis per la sentència del procés i per això la percepció d’inseguretat a la ciutat aquell mes de desembre va arribar al seu màxim en el baròmetre municipal.

L’efecte pandèmia

El 2020 va ser una treva en l’augment de la delinqüència a Barcelona. Les mesures adoptades per evitar propagar la covid, com el confinament i els controls de mobilitat, van fer baixar un 40% els delictes a la ciutat. Només va pujar el tràfic de drogues, relacionat amb l’enviament de substàncies a través de missatgeria o taxis, i les denúncies per estafes a internet i altres ciberdelictes, ja que la majoria de la població teletreballava. Un altre model de vida va donar pas a un nou mode de delinqüència. Ara bé, els barcelonins continuaven creient que la inseguretat era el principal problema de la ciutat.

El 2021, encara amb restriccions en mobilitat i amb toc de queda, la xifra de delictes a Barcelona va continuar baixa, tot i que va créixer un 6% respecte a l’any anterior. A l’estar els locals i comerços tancats van descendir els robatoris amb violència però es van disparar les agressions sexuals i altres delictes contra la llibertat sexual. Per això la Guàrdia Urbana va posar en marxa els "itineraris segurs" per evitar abusos i violacions. Va ser l’any dels botellons i dels enfrontaments amb la policia.

Tornada a la "normalitat"

Amb la tornada a la normalitat del 2022 els delictes a Barcelona van créixer. El nivell de furts i robatoris va ser tan elevat que els Mossos juntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona van començar amb l’aplicació de l’anomenat "pla Tremall" per acabar amb els multireincidents, després que els assalts pugessin a l’estiu. Malgrat sortir de la pandèmia i d’una tancada a casa, la principal preocupació de la ciutadania va ser la inseguretat.

Seguint la tendència anterior, la delinqüència va ascendir el 2023. Tanmateix, els delictes a la ciutat cada vegada són més violents. Els Mossos van començar a aplicar l’anomenat "pla daga" davant la proliferació de les armes blanques, no només en robatoris amb violència, sinó també en baralles.

Capital del furt

La delinqüència a Barcelona ha canviat en cinc anys. Malgrat que els robatoris i furts són la principal infracció penal a la ciutat, molt per sobre de la resta de delictes, es pot constatar que els assalts són cada vegada més violents, ja sigui en atracaments a persones, comerços o robatoris en cases.

La proliferació de la multireincidència, amb lladres amb centenars d’antecedents, ha canviat la manera d’abordar la inseguretat, tant policial com judicial, i s’ha aplicat la reforma legislativa perquè amb tres furts lleus es pugui condemnar a la presó.

També van augmentar delictes més violents, com les violacions. L’aparició de màfies relacionades amb el tràfic de drogues o els ciberdelictes completen el mapa delinqüencial de Barcelona.

Cinc anys insegurs

Des de fa cinc anys i malgrat la reducció dràstica de delictes per la pandèmia, la inseguretat és el principal problema de Barcelona segons els seus habitants. Va despuntar el 2018 coincidint amb un increment dels delictes, i va desbancar altres preocupacions que fins aleshores mantenien la ciutadania expectant, segons el baròmetre municipal, com l’encaix de Catalunya a Espanya i l’accés a la vivenda.

Notícies relacionades

Multiculturalitat a barres i cuines

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

Sentir-se o no segur no deixa de ser una percepció. Però aquesta impressió personal està condicionada per la informació que arriba tant de l’entorn com dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Les notícies amb pretensió de veracitat es fonamenten en dades i interpretacions objectives que reflecteixen una realitat. La delinqüència a Barcelona, malgrat el parèntesi de la pandèmia, ha crescut en els últims anys i, per tant, la sensació d’inseguretat es manté entre la població.

Malgrat que encara no ens trobem en les xifres de delictes precovid, el 2023 van pujar si es compara amb el 2022. La percepció d’inseguretat dels barcelonins continua augmentant i ja és similar al 2019 per sobre d’altres problemes com l’accés a la vivenda i la neteja, tot i que un de quatre ciutadans va ser víctima d’un delicte el 2022. Aquell any, Barcelona va liderar la taxa d’infraccions penals per cada milió d’habitants de ciutats espanyoles segons dades del Ministeri d’Interior, tot i que per la quantitat de robatoris i furts que es van cometre. I és que no només cal combatre la delinqüència, sinó també la sensació de desemparament.