La delinqüència habitual

Des que l’any 1995 es va aprovar l’anomenat Codi Penal de la democràcia, la multireincidència en els petits delictes contra el patrimoni ha sigut un cavall de batalla constant. Aquest fenomen ha acabat provocant un corrent d’indignació popular, que els juristes anomenem "alarma social", davant carteristes, rellotgers i altres malandrins. Davant això, els nostres polítics, sempre proclius a reformar el Codi Penal , a cop de titular de diari, han donat pas a successives reformes de la nostra Llei Penal, fins i tot arribant a la xifra rècord de dues modificacions per any.

Però no ha sigut fins a l’última del 2022 que s’ha pogut constatar una eficaç resposta a aquest fenomen social tan present en la vida dels barcelonins i turistes que visiten la ciutat, obligats a adoptar certes cauteles perquè no els sostreguin els objectes personals o, el que és pitjor, els causin lesions. I si no, examinin el que li va passar a la viceministra de Corea del Sud el 2019, que després de patir una estrebada a Barcelona, va morir. Segons apunten els registres, només l’any 2021 es van comptabilitzar més de 50 hospitalitzats vinculats a agressions prèvies relacionades amb robatoris.

Si atenem les dades oficials proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta delinqüència tenia xifres de 10.751 condemnes el 2013, i va augmentar en progressió fins a l’any 2017, que va registrar 63.721 condemnes per furt a Espanya.

Malgrat això, el Tribunal Suprem va dictar el 2017 una Sentència considerant desproporcionades les penes imposades en aquesta classe de delictes, que llavors eren i continuen sent d’1 a 3 anys de presó, per al tipus agreujat per als multireincidents, considerant que els furts d’objectes de valor inferior a 400 euros són delictes lleus a què no es pot aplicar aquestes penes. He de dir aquí que em sorprèn, no entro en valoracions, el criteri jurisprudencial del mateix Tribunal que 2 anys després va considerar proporcionat imposar més de 12 anys de presó als polítics catalans.

La patronal, Foment, va decidir intervenir en l’assumpte, mitjançant un informe del meu amic Emilio Zegrí, que ha aconseguit que en la Reforma del Codi Penal, de l’any 2022, s’hagi consolidat legalment la possibilitat d’aplicar el subtipus agreujat per reincidència a aquesta classe de delictes, tot i que siguin lleus, amb la qual cosa les objeccions del Tribunal Suprem ja no podran causar cap distorsió. Tot i així, encara no tenim dades estadístiques sobre si ha aconseguit disminuir les alarmants dades sobre aquesta classe de delinqüència.

Una reflexió final, davant el criteri dels nostres polítics actuals, que consideren que els problemes socials se solucionen canviant el Codi Penal, aquesta matèria de la multireincidència en els furts, ve a demostrar al contrari.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Passa que, a més del Codi, hi ha els Jutges i Tribunals que l’han d’aplicar. Així, per exemple, per aplicar la multireincidència a un senyor que fa una estrebada i és identificat per la Policia i citat al Jutjat, quan arribi a aquest, el Jutjat hauria de disposar de còpies íntegres de les diverses sentències condemnatòries anteriors dictades, la qual cosa, en la realitat, ni passa, ni és possible que passi, amb l’actual estructura de l’Oficina Judicial.

Acabarem dient que el Govern que acaba d’aprovar, amb un Decret Llei òmnibus, una reforma radical de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que estableixi com a principi general de la justícia penal, la justícia digital, telemàtica, sense immediatesa, ni vistes públiques, hauria de començar a considerar seriosament, si no vol que aquest problema se’ls escapi de les mans, en dur a terme la sempre pendent i tan necessària reforma del Poder Judicial, avui escapçat i sense nord, i que és l’únic poder de l’Estat, al qual no s’ha tocat des del Règim anterior.