Triar la Nikki, encara que sigui de segona

Confesso que em vaig interessar per Nikki Haley quan vaig veure el seu eslògan electoral. Em va fer pensar, per deformació professional, en la famosa campanya protagonitzada per Dwight D. Eisenhower, en les presidencials del 1952. Conegut popularment com a Ike, el lema amb el qual va triomfar era "I like Ike" (m’agrada l’Ike). Al cap dels anys, el lingüista estructuralista Roman Jakobson, en parlar de les funcions del llenguatge, el va fer servir com a exemple de la funció poètica, la que "projecta el principi d’equivalència de l’eix de selecció a l’eix de combinació".

Per entendre’ns, la utilització dels recursos gramaticals (en aquest cas, la fonètica) per produir un efecte que vas més enllà del so, però que se sustenta en el so com a canal de transmissió. Potser no és el moment d’estendre’s en aquest punt, però el fet és que "I like Ike" va fer furor perquè s’instal·lava, gràcies a la repetició, en l’imaginari polític del votant. Nikki Haley ha fet aproximadament el mateix. L’eslògan diu: "Pick Nikki". Té la mateixa base fonètica, rememora un dinar sobre la gespa que ens parla de proximitat (pique-nique) i s’aprofita del significat del verb pick, que vol dir escollir. Tria la Nikki, doncs.

Poques possibilitats

Fins aquí, l’aproximació a la teoria de la comunicació. A partir d’ara, la realitat. Nikki Haley, com s’ha vist a Iowa en els primers caucus de la campanya, té molt poques possibilitats d’arrabassar la nominació a Donald Trump. Fins i tot hi ha el perill que no quedi ni tan sols en segona posició, que és el que sembla que pretenen els candidats que no són Trump en aquest inici de la cursa. Els experts diuen que cal esperar a New Hampshire i a Carolina del Sud per saber si Haley encara té alguna possibilitat, però el cicló trumpista amenaça de ser un Àtila contemporani: l’herba no torna a créixer per on ha passat.

El fet és que Haley i Trump tenen una llarga trajectòria de desavinences i trobades, d’amors i desamors. Ella va ser molt crítica amb la candidatura de Trump el 2016, quan va denunciar la confraternització de Trump amb la violència dels supremacistes blancs ("no és l’esperit del Partit Republicà, no el voldria com a president"), però al final va anunciar que el votaria, "tot i que no en soc fan".

Ambaixadora a l’ONU

Després, per sorpresa, el president la va nomenar ambaixadora a les Nacions Unides, que és un càrrec de rellevància en què Haley, que va deixar de ser governadora de Carolina del Sud per convertir-se en experta en política internacional, va destacar per la lleialtat a les estratègies més dures de Trump, des del rebuig a la Comissió de Drets Humans fins al suport inqüestionable a Israel, passant pels habituals vetos, maniobres, justificacions i boicots.

Hi va durar dos anys i després va plegar, sembla que en desacord amb el tracte amb Rússia, i tots dos van interpretar (en una escena de sofà) un adeu ple d’elogis. Fins que va arribar l’assalt el Capitoli ("un dia terrible") i es va enfadar amb Trump: "¿Si és amic meu? Dir amic és fer servir un terme molt vague". I fins avui, fins a Iowa. En el decurs de la campanya, Trump ha dit que Haley era una birdbrain (en podríem dir taral·lirot) i també ha insinuat que no podria ser presidenta perquè no era nascuda als Estats Units.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Com és fàcil de comprovar, això és mentida. Nimarata Nikki Randhaway va néixer en un poblet de Carolina del Sud, de pares indis, del Panjab. Emigrants sikhs de primera generació s’hi van instal·lar en la dècada dels 60: el pare, com a professor de biologia, i la mare, com a professora de primària, fins que va decidir muntar una cadena de botigues de roba per a dona (Exotica International) que la va fer milionària.

Nikki, que en panjabi vol dir la petita, va treballar primer de comptable per a la seva mare i després ja es va dedicar a la política, segons ella inspirada en Hillary Clinton, tot i que és fervent seguidora del llegat de Margaret Thatcher ("si vols que es faci alguna cosa, demana-ho a una dona"). En una situació diguem-ne normal seria considerada com una representant de la dreta més conservadora (amb matisos pel que fa a la immigració), però al costat de Trump ara sembla quasi d’esquerres. El 20 de gener, el dia de la presa de possessió del nou president, farà 52 anys. Li agradaria celebrar-ho jurant el càrrec sobre la Bíblia (es va convertir al cristianisme, versió metodista), però em temo que bufarà les espelmes a casa, veient la cerimònia per la televisió.