Regalant festa i alegria en ‘petit comitè’

Ni són els millors cantants, ni els millors lletristes o guitarristes, però els germans David i Jose Muñoz tenen un do especial per connectar amb el públic, com van demostrar en la seva trobada amb els lectors, treballadors i amics d’EL PERIÓDICO. Van començar amb la primera cançó d’Estopa, el seu disc de debut de 1999, i en van oferir una del seu últim nou disc, Estopía, un homenatge al Pescaílla. Escoltar-los cantar en català La rumba del Pescaílla no va ser estrany, malgrat que el seu repertori sempre ha sigut en castellà, la llengua dels seus pares, emigrants extremenys que van arrelar a Cornellà.

Bromes i bon humor

El públic va corejar i va cantar tant la tornada d’aquest tema com la de la majoria de cançons, en un concert on se’ls va veure a gust, gairebé en família, interactuant amb el públic i amb els cambrers als quals van reclamar algunes cerveses. El públic es va animar especialment amb èxits com La raja de tu falda, Vino tinto i Como Camarón. Les bromes del David es van alternar amb el bon humor del Jose, que li va cedir la guitarra al seu germà a Ya no me acuerdo. Segueixen amb la mateixa passió amb la qual van començar. Potser per això Tu calorro, primera cançó del seu primer disc, va sonar tan fresca com a finals dels anys 90.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Si un mira una foto d’ells d’avui i de fa 25 anys no hi veurà gaire diferència. Continuen vestint amb el mateix estil informal de sempre. El que més ha canviat és la cua del Jose, que era nan quan van començar i ja li arriba a la panxa. Expliquen que no se la talla per por de perdre la bona estrella que sempre els ha acompanyat. És l’amulet d’Estopa, que mai obliden l’època en què havien de llevar-se aviat per anar a treballar a la fàbrica. Estopa continua trepitjant fort després de 25 anys a punt de llançar el seu disc número 11.

Per això, malgrat haver-se convertit en herois musicals del Baix Llobregat –com Rosalía–, es mantenen totalment fidels als seus orígens, a l’essència d’aquests nanos de Cornellà que connecten a l’instant amb històries quotidianes de diferents èpoques..