La fortuna sosté Sánchez

Pedro Sánchez està acostumat a aguantar la respiració fins a l’últim segon d’una votació sense saber si la superarà, però no està acostumat a perdre-les. Fins ara, cada vegada que li ha anat d’un pèl que algunes de les seves iniciatives fossin derrotades, la fortuna ha acudit al seu auxili. Recordin, si no, la votació de la reforma laboral el febrer del 2022 quan l’error del diputat del PP Alberto Casero va compensar la traïció dels dos diputats d’UPN i va permetre tirar endavant la seva proposta per un sol vot. Ahir també li va anar d’un pèl no aconseguir-ho.

La majoria de la legislatura passada era molt complexa i es va notar. Sobretot pel soroll amb què els ministres de Podem van embolicar cada negociació, cada votació, cada declaració del president; en definitiva, totes les coses que deia o feia el Govern al qual pertanyien. També ERC va fer de les seves no votant algunes mesures estrella. Però a Sánchez li quedaven cartes amb què jugar. Hi havia els quatre diputats del PDeCat i els deu de Ciutadans, partits que ja no tenen representació al Congrés, i de vegades el PP o fins i tot Vox.

Notícies relacionades

Les residències denuncien l’oblit en el qual van viure la jornada de dilluns

Roma reforça la seguretat per rebre milers de persones

En aquesta legislatura, Sánchez té el que té: una dependència total i absoluta de cada grup que va recolzar la seva investidura. No el pot fallar cap. Tret de, és clar, que pactés amb Núñez Feijóo algunes de les mesures. Però pactar és pactar, no demanar socors en l’últim minut al partit que vol derogar-te. Així que si els set diputats de Junts haguessin votat contra els decrets, aquests no surten. I si els cinc de Podem, en la seva baralla més amb la vicepresidenta Yolanda Díaz que amb el PSOE, rebutgen el decret que porta el segell de la líder de Sumar, aquest decret no sobreviu a la votació.

Només un apunt. Pedro Sánchez pot aguantar la respiració fins a l’últim segon, però el que no li agrada és que l’humiliïn. Així que tot i que Puigdemont i Iglesias pensin el contrari, ell té encara a les seves mans la decisió sobre l’amnistia i sobre la continuïtat de la legislatura.