Un basar il·legal a les platges

La precarietat extrema crea noves formes d’economia de subsistència que topen amb les tradicionals i generen la invasió i degradació de l’espai públic. Amb l’arribada de la calor, una multitud de venedors han convertit les platges de Barcelona en una mena de gran basar il·legal en què s’ofereixen els productes i serveis més dispars. Des de begudes a pareos o massatges. Una oferta ajustada als desitjos més variats de la clientela, un mal de cap per a la Guàrdia Urbana, totalment desbordada per una situació que aquest any sembla haver-se multiplicat, i una important font de pèrdues per als negocis establerts al litoral.

Per als xiringuitos de platja és impossible competir en preu amb aquesta oferta il·legal que no paga per ocupar l’espai. Al contrari, les seves concessions estan sotmeses a contractes curts i a preus exorbitats. La rendibilitat només s’aconsegueix a base d’elevar els preus. Així, el mojito de xiringuito costa de 8 a 10 euros. En la venda ambulant, el preu s’inicia en els 5 i baixa segons el regateig. Als problemes econòmics s’hi afegeixen els sanitaris. L’any passat ja es van detectar restes fecals en aquests mojitos preparats entre les roques. 

El gremi de la restauració es queixa dels controls severs a què se’ls sotmet per part de l’ajuntament, contra la laxitud destinada als venedors ambulants. Més que laxitud, per a la Guàrdia Urbana és pura impotència. Senzillament, no donen l’abast. Tan aviat abandonen un lloc, ja és ocupat de nou per un eixam de buscavides. Per a ells, la venda ambulant ni és fàcil ni els aporta beneficis abundants. Al contrari, la majoria formen part d’estructures organitzades que només troben en aquelles jornades laborals extenuants una manera de subsistir. 

Aquesta oferta constant, persistent, tampoc acaba sent agradable per als usuaris de la platja. L’abordatge permanent genera incomoditat i aquesta oferta il·limitada produeix inquietud. A més dels problemes de competència deslleial que suposa la venda ambulant il·legal, segons els Mossos hi ha xarxes de llauners que són utilitzades per narcotraficants per a la venda de droga en llocs turístics. És evident que falten recursos policials, però també que les solucions s’han de traçar tenint en compte tots els col·lectius afectats. També conscienciant la ciutadania de la il·legalitat del negoci i dels riscos que comporta consumir alguns dels productes oferts.