El millor bany de l'estiu

En aquest punt del setembre és possible que alguns de vostès, els afortunats que hagin pogut fer vacances i que les hagin passat al costat del mar, ja sàpiguen quin ha sigut el millor bany de l’estiu.

Els estius tenen les seves pròpies qüestions vitals que a l’hivern oblidem per sumir-nos en assumptes molt més trivials i absurds. Aquest any intentaran arrossegar-nos a una altra tardor de confrontacions i ximpleries, però resistirem.

A l’estiu volem saber si demà farà vent i podrem sortir amb barca. Si farà sol. Si hi ha vi blanc i cerveses a la nevera. Si ja són les dotze i podem començar a beure mentre arriben els amics que han anat a la platja i intentem escriure alguna cosa que no sigui vomitiva. Volem saber qui ha extraviat la gorra resseca i vellíssima dels Yankees de l’Enric, sense la qual, segons ell, l’estiu no té sentit i es pot acabar ara mateix. I on és el cabàs de palla. I on soparem. I amb qui. Com més gent millor, però llavors no cabrem a cap de les taules dels llocs recòndits i humils que ens agraden, perquè les taules són molt petites i no els agraden els grups grans.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Volem saber si tots els nens s’han banyat, l’única norma de l’estiu, almenys a casa, una vegada cada dia, però, si prefereixes no banyar-te, no et preocupis, no passa res. Si algú ha aconseguit que el Noé fiqui el cap sota l’aigua al mar. Volem saber per què les formigues envaeixen el lavabo, per què els mosquits el piquen sempre a ell, per què la sal llepada de l’espatlla del meu fill petit és la menja més deliciosa del món.

En algun moment, passats els primers dies, voldrem saber quants estius més ens queden com aquest, quant temps més estarem exactament com ara, envoltats de la nostra gent, sentint-nos estimats, no a la intempèrie. I ho pensem amb un dolor sobtat i profund que apartem ràpidament, perquè ja som gossos vells i una mica savis, i sobretot a l’estiu, amb l’ajuda del mar, el vi, els nens i els petons, sabem esquivar amb gran habilitat la foscor per posar-nos com llangardaixos al sol. Però abans de convertir-nos en llangardaixos, intentem negociar amb la vida perquè som savis però alhora una mica estúpids: ¿deu estius més? ¿Vint seria massa demanar? ¿Quinze? I on és l’hamaca de l’any passat. I s’ha de llençar aquesta barbacoa socarrimada a les escombraries. A l’estiu ens adonem que tot el que hem perdut, ho recuperem, com una benedicció del moment. I la pregunta més important: ¿està bé l’aigua? Tot i que estiguem a la vora del mar i a punt de ficar-hi un peu. I l’any que ve comprarem una zodiac. O almenys una altra barbacoa.