La Generalitat restringeix l'espai per a xiringuitos a les platges

Xiringuitos, hamaques, dutxes, patins de lloguer, atraccions inflables i altres activitats que ocupin les platges catalanes, encara que sigui de forma efímera o de temporada, hauran de complir uns requisits de mida màxima i separació entre elles per unificar els criteris municipals i evitar un ús excessiu de la sorra. Segons una normativa impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a les platges considerades naturals no es podrà superar el 10% d’ocupació, mentre que a les urbanes se n’hi accepta un màxim del 50%.

Perquè això sigui possible, Territori ha elaborat un catàleg de les platges catalanes en funció del seu grau actual d’urbanització, un criteri que s’ha basat en l’existència de dics, construccions o passeigs marítims, entre altres factors. En total, el litoral català fa 714 quilòmetres, un 36% dels quals són platges en qualsevol grau de conservació, mentre que la resta són trams de penya-segats sense platja o d’infraestructures.

D’acord amb les dades del catàleg, a Catalunya hi ha 560 platges o bé 596 trams –algunes platges estan dividides en dos per la presència d’un illot de roques, per exemple–, dels quals 336 són urbans (57%) i 260 són naturals (43%).

Girona no només és el territori amb més platges inventariades, amb un total de 271, sinó que concentra el 54% de les considerades naturals i el 38% de les urbanes. A Barcelona dominen les urbanes (109), molt per sobre de les naturals (33).

El catàleg de Territori aporta una fitxa per a cadascun dels trams, incloent-hi una fotografia. Les dades es poden consultar en el visor del Servei de Gestió del Litoral.

Presentació a Badalona

El conseller Josep Rull, acompanyat del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va presentar ahir el catàleg en un acte celebrat a Badalona. També hi van ser presents l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i els alcaldes de Deltebre i de Lloret, Lluís Soler i Jaume Dolsat. «Avui tenim una foto de partida que no és estàtica, sinó un marc de referència sobre el qual articular la gestió [de les platges]», va declarar Rull. 

La classificació de les platges entre urbanes i naturals permet, a més d’incrementar el coneixement sobre el litoral, «detallar amb precisió els usos permesos a cada tram», va resumir Serra. La Generalitat no és la titular del domini litoral-marítim, però sí que té traspassades les competències en gestió d’usos. «Ara tenim informació per decidir quin model del litoral volem», va afegir.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

«En els trams naturals es restringeixen molt les distàncies; en canvi, es potencia l’activitat econòmica a les platges urbanes», va posar com a exemple Serra. Així, a les platges naturals, al marge de la limitació del 10% de terreny ocupat, els xiringuitos no poden superar els 70 metres quadrats, inclosa la terrassa, i han de mantenir una separació entre ells de 300 metres. En canvi, les instal·lacions autoritzades a les platges urbanes poden arribar a ocupar el 50% de la seva superfície, amb una distància de 100 metres entre establiments. Les dimensions màximes dels xiringuitos són de 120 metres quadrats.

«En cas que el tram de platja estigui en un espai natural protegit o bé es consideri que té algun valor ambiental rellevant, l’autorització d’una instal·lació requereix un informe ambiental previ», estableix la conselleria.