A la platja com sardines

Si existeix el cel, fa setmanes que els tres vigilants d'accés al metro de la Barceloneta i les parelles d'agents cívics que pentinen el barri se'l deuen haver guanyat. Davant d'ells desfilen milers de persones per hora (l'enorme majoria turistes) que desborden metro i autobusos i als quals en molts casos s'han de donar instruccions perquè arribin al seu destí. La ruta del que molts anomenen ‘el tren de la platja’ (la línia groga) té dos punts calents cada estiu, les estacions de Barceloneta i Ciutadella-Vila Olímpica, que aquest any cremen davant la creixent afluència turística. Un enrenou incessant i esgotador que converteix en una aventura la mobilitat a la zona.

El tràfec, com resumeix Manolo, un jubilat assegut en un banc que ja no s'espanta de res, “és continu, un no parar”. Però estadístiques del 2015 a la mà, si la Barceloneta un dia laborable d'hivern registra 11.000 entrades, al juliol passa a empassar-se'n 18.000  (un pèl més a l'agost) i arriba a les seves puntes de 20.000 els diumenges. A l'estació següent (direcció a Badalona), els 8.300 usuaris de temporada baixa es converteixen en 12.700 a l'agost i en 15.000 els festius. Tenint en compte l'èxode estival de barcelonins, queda clar que aquest riu de banyistes i vianants del front marítim són sobretot guiris dibuixant el camí de la xancleta i les bermudes.

Comptador a la mà, a l'estació de la Barceloneta entraven dimarts a la tarda uns 160 viatgers en poc menys de quatre minuts, el temps que gairebé separava un tren d'un altre. El nombre de viatgers entrants hauria sigut superior si la meitat dels torns no haguessin estat dedicats als que sortien. És el problema que l'estació tingui un únic accés, on coincideixen els que surten del metro a la zona per passejar i els banyistes que se'n van. Clic clac, clic clac, les comportes no deixen d'obrir-se i tancar-se al ritme de les validacions. Cada vegada que un tren s'acosta comencen les carreres escales avall per agafar-lo, cosa que és difícil perquè aquest primer tram d'andana està gairebé sempre saturat, sobretot a les hores de tornada.

Com passa amb els autobusos, el moment en què més viatgers han d'engolir els vagons és a l'hora de tornar de la platja, sigui de 13.00 a 15.30  o de 17.30 a 20.30 hores, detallen fonts de TMB. Per contra, l'arribada al litoral és més escalonada durant el dia. L'alta activitat, no obstant, fa que en lloc d'alterar les freqüències de metro per franges horàries com a la resta de línies (punta i vall), en el cas de la L4 es mantingui la dinàmica de la resta de l'any tota la jornada, cada 4,49 minuts.

VAGONS PLENS

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

En molts moments l'oferta quadra amb la demanda, però en altres les portes es tanquen amb els vagons fins a la bandera i fins i tot deixant gent fora. La història es repeteix en alguns autobusos, encara que molts turistes desisteixen d'aquest transport davant el galimaties de línies i transbords que veuen dibuixat a les parades. No hi ha xifres per parades en aquest cas, sinó que el recompte es fa pel conjunt de la línia, i la D20 és "la més representativa de les línies de platja". Segons TMB, els 17.000 passatgers d'hivern passen a 21.000 al juliol, però el contrast és més acusat els festius quan el salt és de 10.000 a 17.700.

Els agents cívics dediquen bona part del seu temps no a reconduir incívics, sinó a informar de com sortir d'allà. La multitud sol optar pel metro, on el més positiu és que ja no s'hi cola gairebé ningú.