Escombriaires de goma

Urnes funeràries amb cendres a l'interior, un coco amb figures de vodú, una ampolla amb el missatge d'esperança d'una adolescent, un tirador de cervesa, un carro del súper, una vintena de bicicletes del Bicing. I merda, molta merda. El fons marí de Barcelona és un mirall de la vida urbana, un contenidor disfressat de blau. Invisible. Cada any, un grup de voluntariosos submarinistes escodrinyen els espigons i el litoral. Des del 2008 han tret unes 10 tones de porqueria, i aquest 2016, per primera vegada, han escombrat la zona abans que comenci la temporada d'estiu. Des de Llevant fins a l'Hotel W. Ho fan perquè les platges brillin més. I perquè els banyistes estiguin més segurs a l'aigua. I més sans, perquè si un peix es menja un plom de pescador, aquest material tòxic podria acabar a l'estómac d'un ésser humà.

Quan una marea de brutícia es bressola a l'orilla, el neòfit tendeix a pensar que un vaixell ha llançat per la borda tota la seva porqueria. O que s'han obert les clavegueres de la ciutat que donen al Mediterrani. No és així, encara que també pot ser. Oliver Sánchez, director del centre de submarinisme Vanes Dive, explica que els residus sedimenten a escassos metres del lloc on els nens aixequen castells, moguts per l'onatge, en repòs, i que el vent, sobretot el garbí, ho remou tot i fa emergir la brutícia. "El bosc cremat el veu tothom i s'actua amb rapidesa. El fons marí també és un bosc cremat, però invisible, i no sembla que importi tant encara que sigui un perill".

LES SEQÜELES DE LES OBRES DEL FÒRUM 

Aquesta no és una tasca anecdòtica, ni divertida, ni esportiva. Israel Bastida, agent de la Guàrdia Urbana, és amb Oliver l'impulsor d'aquesta neteja anual que fins ara només es feia entre setembre i octubre, quan les tovalloles abandonen la sorra. La primera, la del 2008, els va servir per adonar-se que durant les obres del Fòrum, el mar es va convertir en abocador improvisat. En van treure tanques, carretons, material de construcció de tot tipus. També 15 bicicletes del Bicing. Segons sembla, la zona no estava amb tanques i es va posar de moda llançar-se a l'aigua muntat en la bici pública. Eren els temps en que arrencar-les de les estacions era molt fàcil. En una ocasió van treure de l'aigua una estoreta on es llegia 'welcome'. Llàstima que no flotés: divertida benvinguda per al 'Harmony of the Seas'.

La situació neix del incivisme de natius i turistes. Però també de la tolerància, ja que està prohibit entrar als espigons, ja sigui per passejar-hi, llançar-se des de les roques o pescar. La deixadesa té una explicació administrativa: el ajuntament s'encarrega de les platges, però des d'aquest punt la competència és estatal. Així doncs, entre els mals hàbits i el buit burocràtic, el litoral segueix acumulant immundícia de tot tipus. No hi ajuda, detalla Oliver, que els espigons es construïssin perpendiculars a la platja. "Si s'haguessin dissenyat en forma de 'V', això facilitaria l'expulsió de tota la merda". Tal com estan col·locats, les deixalles basculen sempre dins d'un mateix perímetre o queden agafades als dics de pedra, sense possibilitat d'entrar a mar obert.

AL WÀTER, NOMÉS PAPER 

Notícies relacionades

La curta vida de la 22.202

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

La collita d'aquesta passada setmana (tres dies) va donar per recollir un 'bicing', una maleta, un bitllet de cinc euros (anys anteriors van trobar-ne un de 50), tres telèfons -un iPhone 5 nou de trinca entre ells-, una cadira de pescador i pneumàtics de bicicleta. Això, al marge del mateix de sempre: tovalloletes, plàstics, llaunes, compreses i tot tipus de material de pesca: hams, ploms i fil. "La canya no la tiren, no...", diu en broma Oliver. Sobre els articles d'higiene femenina i infantil, tots dos recorden que encara que l'embolcall digui el contrari, "en cap cas poden llançar-se pel wàter perquè no es desfan com el paper higiènic". També s'actua als espigons des de la superfície. Una dotzena de voluntaris van treure 100 quilos d'escombraries en només una hora, deixalles fruit, sobretot, del botellon.

Israel i Oliver coincideixen al podi de coses rares extretes del mar. En primer lloc, les urnes funeràries. "Recordo que en vaig obrir una dins de l'aigua i van començar a sortir les cendres". La va tornar a tancar immediatament. I per fora. També van treure un coco que a l'interior guardava amb zel una polsera, un paper amb un nom escrit i un floc de cabells. Vodú pur. I el súmmum de la bona sort: un submarinista va trobar una arracada amb un brillant, i un company, al cap d'una estona, va trobar la parella.