On es poden trobar jardins secrets a Barcelona

1. El barri floreix

Silenci, es poda

El jardí del Silenci (Encarnació, 62) no només és un paradís de la frondositat, sinó que també representa la gran victòria del barri davant la voracitat immobiliària. Aquest verger urbà de més de mil metres quadrats continua germinant gràcies a la resposta veïnal de l’associació Salvem el Jardí, que va impedir que es convertís en terreny edificable per mantenir la zona verda.

Com un parèntesi natural que s’obre entre els carrerons de Gràcia, el jardí causa esglai en els transeünts distrets, que miren a través de la tanc,a fascinats per la seva tremenda exposició de biodiversitat. Tot i que els dies de portes obertes són dissabtes i diumenges d’11 a 15 h, és fàcil que ens deixin passar qualsevol altre dia si ho preguntem. El sol il·lumina, radiant, els cactus de l’entrada. El terra s’obre i es bifurca, colonitzat per testos i plantes als dos costats. Conforme avancem, contemplem petites terrasses semicobertes, casetes d’ocells i llums repartits per troncs, a més del seu fascinant nou jardí vertical. Quan arribem a l’apassionant pèrgola de glicines que condueix a la font central, hem oblidat en quin segle vivim.

Aquest centre cívic a l’aire lliure acull activitats com sessions de dansa asteca, intercanvis de plantes, visites guiades per a escoles, recitals de poesia, classes d’hatha ioga a l’aire lliure i descripcions botàniques d’un biòleg. Per cert: si et sents com la mare del món només de regar el teu gerani, aquí es busquen mans voluntarioses per cuidar el jardí i promoure el respecte per la naturalesa. 

Des de fa poc, Gràcia pot celebrar un altre gran triomf. Molt a prop del jardí del Silenci, per fi s’han fet realitat els jardins de l’Encarnació. Coneguts perquè emparen una alzina bicentenària protegida durant anys per l’associació Salvem l’Alzina, aquest nou espai s’obre al públic amb la idea d’involucrar el veïnat en el seu manteniment i donar lloc a activitats socioculturals i mediambientals. Complau infinitament recolzar-se sobre la tarima de fusta que protegeix les arrels de l’arbre més antic de la ciutat i sentir com els nens juguen al seu voltant.  

---

2. Patis amb arrels 

Claustres vegetals.

En el més profund del Gòtic, fa falta agusar molt els sentits per percebre l’oasi de tranquil·litat que amaga l’Ateneu Barcelonés (Canuda, 6). Al pis superior d’aquesta associació cultural ubicada al palau Savassona i fundada el 1860 trobem un pati colonial presidit per un estany central. Al seu voltant, frondosos parterres i altes palmeres decoren inspirades converses. Un monument a la verdor exclusiva per a socis. 

On es reuneix tota mena de fauna és entorn de la graciosa flora de la terrassa-jardí del sempitern Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12). Representació dels jardins interiors dels palaus vuitcentistes de la ciutat, ara la seva bonica figuera fa ombra al formiguejant cerveseig en aquestes cadires de plàstic sobre les quals s’hauran forjat força cites de Tinder.

Tot i que després de la pandèmia no s’ha recuperat el Cafè d’Estiu, el recolliment que ofereix el pati del Museu Frederic Marès (plaça de Sant Iu, 5) continua sent sensacional per a nòmades mentals. Entre els arcs i les pedres centenàries de l’antic Palau Reial pots asserenar-te contemplant arbres fruiters i, de passada, creuar mirades amb pupil·les d’altres països.  

---

3. Hotels amb fragància 

Verdor exquisida.

El luxe i les comoditats estan molt bé, però descobrir el gran espectacle secret d’un jardí als intersticis d’un hotel no té preu. A prop del passeig de Gràcia, l’Hotel Alma (Mallorca, 271) guarda una terrassa magnífica en un pati que s’amaga darrere de la seva ampla entrada. Passada l’amable rebuda, avancem fins a un celobert de llums tènues. Girem i topem amb el seu formidable lounge bar de còmodes sofàs, però el que realment ens deixa bocabadats és el jardí al qual accedim a partir d’aquí. Un encantador saló a l’aire lliure presidit pels tons vius dels pitòspors i grans plataners entorn dels quals es reparteixen les taules i cadires amb coixins. Tot un regal de chill arbustiu que es pot disfrutar prenent alguna cosa fins a les 11 de la nit. 

La primera vegada que travesses el vestíbul de l’Hotel Petit Palace Boqueria Garden (Boqueria, 10) i puges les escales que et porten als Jardins de la Casa Ignacio Puig et sents com Indiana Jones descobrint les restes d’una civilització perduda. Aquest edèn oblidat data de 1861 i es reparteix en dos nivells, amb arbres de canyella, llorers i mars de cintes plens de verdor. El so de l’aigua de les fonts en forma de gruta fan oblidar la bullícia de la Rambla. Els passadissos de rajoles, bancs i tarimes són ideals per al passejant meditabund. Però, sens dubte, aquest harmoniós escenari és ideal per a una primera cita. Imagina robar un petó sobre aquesta romàntica balustrada.

---

4. Fulles entre fulls

Llibreria florida.

Trobar aquesta arcàdia de tendals, testos, palmeres i buguenvíl·lees que és la terrassa interior del bar de La Central del Raval (Elisabets, 6) és com somiar despert. Després de repassar autors i prestatgeries, surts de la llibreria i t’arreceres en la lectura. A l’empara de les fabuloses frondes dels jardins de l’antiga Casa de la Misericòrdia, accedeixes a una plenitud poc descriptible. La natura respon amb exuberància en les hores de llum; per fi t’has comprat el llibre que tant volies i el vaivé de les ombres de les fulles sobre la pàgina que llegeixes et fa sentir que el dia és ple de possibilitats. I que no cada dia es troba lloc en aquesta voluptuosa terrassa.

---

5. Floracions d’Horta 

Còctel de primavera

Lluny del centre i de les masses de turistes, la cocteleria Torre Rosa (Francesc Tàrrega, 22) continua sent el secret més ben guardat d’Horta-Guinardó. Fer el vermut del cap de setmana al seu jardí a l’aire lliure sota l’ombra d’una palmera mentre ens delectem contemplant aquesta vistosa mansió centenària de l’antic barri dels indians i removem les pedretes del terra és pura joia. Si t’animes a prendre un gintònic amb cítrics del propi jardí, et sentiràs com una diva del vell Hollywood. 

No gaire lluny d’allà, el bar Samba Brasil (Santes Creus, 20) converteix les nits d’Horta en una revetlla sempre florejada. El seu psicodèlic jardí interior és una eixerida barreja de pati andalús i selva tropical. Prendre una caipirinha i moure el cos sota els seus llimbs vegetals és un viatge a tots els estius de la teva vida. Ah, i no facis com Juanes: posa’t la camisa a joc.  

---

6. Cerca al fons 

El paradís en una botiga.

Encara hi ha despistats que no coneixen l’apassionant jardí interior de la residència modernista Casas-Carbó (passeig de Gràcia, 96), que avui dia acull una seu de la cadena Massimo Dutti. T’indico: una cop dins de la botiga, passes la secció de complements de moda i puges les escales fins que descobreixes el fabulós finestral que revela el generós pati. A partir d’allà, una gloriosa desfilada de testos enormes, rajoles clàssiques, un gran arbre central i l’enorme alegria de contemplar aquesta col·lecció de plantes en subterfugi. Hi ha qui aprofita la calma per esperar que la parella faci les compres, qui rebenta el seu Instagram sense necessitat de filtres florits i qui simplement s’hi asseu, a la recerca de la inspiració que van trobar en aquesta casa els artistes Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Tot està bé, però compte: si surts al jardí amb bosses de la botiga saltaran les alarmes i adeu a la serenitat natural.

---

7. Jardí a la carta 

Bars en flor

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El bar és el nostre refugi predilecte a la ciutat, però alguns locals semba que es rendeixen per complet al regne salvatge. Prendre alguna cosa allà on la flora sembla que vol esborrar tot rastre de civilització és possible en pocs llocs. El més conegut de tots és el Bar El Jardí (Hospital, 56), ubicat al pati de l’antic hospital de la Santa Creu. La seva selvàtica terrassa sempre està plena. Per estar a gust, res com degustar la truita de La Ikas (Perla, 22)en eal seu il·luminat pati desbordant de plantes. El Bar Liadísimo (Guillem Tell, 23-25) també sedueix per la seva gran terrassa assilvestrada i el cant dels ocells. 

Si es viu en una jungla d’asfalt, convé trobar racons conquerits per fulles i flors. Encara que estiguin molt amagats. Sempre a la recerca del cor verd.