On Catalunya

CLUB PER A MELÒMANS

Oda al 'vintage' al Marula Café

Al cor del Gòtic es reivindica el so afrocubà i el vinil amb sessions en què el ball està assegurat

zentauroepp40116926 wamba buluba170927192426

zentauroepp40116926 wamba buluba170927192426 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Xavi Sánchez Pons

Situat al cor del barri Gòtic, molt a prop  de la plaça Reial, el Marula Café  fa gairebé una dècada que reivindica la cultura de ball vintage. Enamorat dels sons afroamericans i dels discos de vinil, el local ubicat al carrer d’Escudellers és parada obligada per a melòmans de pro amb moltes ganes de trencar les soles. 

Parla Antonio Requena, un dels socis, dj i programador del Marula Café. Madrileny establert a Barcelona des de fa una bona temporada, Requena rememora la creació de la seu barcelonina d’aquest bastió negroide. «A Madrid ens contempla una història de 15 anys –explica–, però en fa 8, una nit que estàvem de festa a Barcelona i al lloc on ara hi ha el Marula, vam decidir obrir-ne un altre aquí».

Després d’aquesta epifania, va tocar posar-se mans a l’obra amb el llibre d’estil, punt que van tenir clar des del minut u. «Ens dediquem gairebé exclusivament als sons d’arrels afroamericanes i al ball. Vaja, aquesta és la filosofia de club; sobretot, a les ses­sions. En la programació de concerts sí que podem sortir una mica d’aquesta línia», afirma.

¿I quan us animeu a fer excep­cions? «Volem que tant els clubs com els concerts tinguin la mateixa identitat. No ens agrada llogar la sala a grups o propostes que no ens siguin afins. Un cop dit això, hi ha estils que en queden fora que ens agraden i aquí és on provem coses noves. Un exemple és la música balcànica: tenim la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra tocant a la sala una vegada al mes. ¡I amb un èxit de públic al·lucinant!».

ELS VINILS SÓN ELS REIS

Una de les particularitats més destacades del Marula, que agafa el seu nom de la fruita africana que mengen els elefants per col·locar-se [sic], és el fet que la majoria dels seus dj residents utilitzen el vinil i reivindiquen així el format analògic respecte al digital. «En realitat és una cosa que gairebé afavorim», explica l’empresari d’oci nocturn. «Pensa que dels quatre socis que dirigim el Marula, tres som dj. I, és clar, estem enamorats d’aquest format. Punxar amb vinils aporta una altra dinàmica a la sessió: t’obliga a preparar millor la punxada, a seleccionar de forma especial els discos que portes a la maleta....». Això sí, de tant en tant també hi sonen hits, ja que la presència de gent jove a la pista és generosa. «Per la música que posem el nostre target hauria de ser gairebé exclusivament de 30 anys cap amunt. Però també tenim un percentatge de públic per sota d’aquesta edat. I això és bo; significa que hi ha relleu». «I resulta divertit quan al veure els discos de set polzades a la cabina, ens pregunten: ‘¿Això què és?’. ¡Hi ha gent de vint anys que no n’han vist mai!», afegeix. 

ELS DIJOUS, ¡A WAMBA BULUBA!

Dins de l’oferta que presenta la sala d’Escudellers val la pena esmentar dos clubs especials: les D.O.P. Open Sessions (cada dimecres amb jams improvisades) i l’A Wamba Buluba (cada dijous i dedicat al rock and roll underground). També s’ha de marcar en vermell al calendari una data: el dia que el Marula Café de Barcelona celebra el vuitè aniversari.

Notícies relacionades

 

«Serà el 21 d’octubre –apunta Requena–, i amb un clàssic del soul i el funk: Joseph Amp Fiddler, teclista de Parliament i Funkadelic. És un somni fet realitat per a nosaltres comptar amb la seva presència». Per cert, ¿com definiries el Marula amb una frase? «El Marula és on es balla». 

Temes:

Músics Concerts