On Catalunya

Guia gastro per a guiris

¿De turisme a Barcelona? Et recomanem 10 restaurants sense xancletes amb mitjons

És la gran pregunta que ha de respondre tot barceloní als seus amics turistes de visita: «¿Em recomanes algun restaurant?». Aquí tens 10 cartes icòniques on no prenen el pèl ni la Visa

¿De turisme a Barcelona? Et recomanem 10 restaurants sense xancletes amb mitjons
7
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

El dolent de tenir amics estrangers és que quan vinguin a Barcelona et faran la gran pregunta: «¿Em recomanes algun restaurant?». No s’ha de prendre a broma una petició de semblant calibre. Per no enviar els teus col·legues a una trampa per a guiris, el primer és evitar els restaurants que surten a totes les guies i s’omplen de turistes envermellits a la recerca de gaspatxo de bric i braves congelades. El segon, elegir espais honestos on puguin conèixer el producte i els plats més icònics de la nostra gastronomia, sense que els prenguin el pèl i la Visa. El tercer, armar-te de paciència cada vegada que et pegunten com es menja el cap d’una gamba.  

1. Terrassa mítica 

Arrossos eterns

L’autèntica cuina marinera no és a la Barceloneta, és al Poblenou, a la divina terrassa d’Els Pescadors (plaça de Prim, 1), el restaurant de peix, arrossos i marisc a què enviaria els meus amics estrangers sense dubtar-ho. Turisme fora del turisme. Un producte del mar del qual poden presumir pocs restaurants de Barcelona. Uns arrossos llegendaris. Un servei sense fissures de la vella escola. I un espai obert, on menjar amb les carícies de la brisa és gairebé una experiència religiosa. ¿Qui necessita anar a la platja quan té Els Pescadors?  


2. Estovalles i uniforme 

Basc renascut

El veterà Abasolo Etxea (Marià Cubí, 190) viu una segona joventut. Els nous propietaris li han fet un lífting a aquesta taverna basca que conserva l’ànima i la seva llegendària contraporta de fusta intactes. La carta ha arribat a un nivell més alt d’excel·lència, amb la brúixola orientada als clàssics de la gastronomia basca, i desviant-se ocasionalment cap a tapes i platets universals. Que bones que els surten les seques amb cloïsses, que tendres aquestes cocotxes arrebossades, quin vici la cua de vaca, que cremoses aquestes croquetes de sípia i que imperial la truita de bacallà, un disc groc tan sucós i temptador que es fa curt. Sense tòpics, sense concessions, Abasolo és exemple de bona taula i servei impecable, l’escenari perfecte per enlluernar els teus amics estrangers amb una mostra de cuina basca amb fonament i un entorn lliure de xancletes amb mitjons. ¿Flam amb Idiazábal de postres? Pregunta retòrica.    


3. Canal Història  

Nou ‘vintage’

Cafè del Centre (Girona, 69) és carta guanyadora. Es tracta d’un dels cafès modernistes més antics de Barcelona, es recolza en un servei professional uniformat a la vella usança, recupera i actualitza plats catalans ‘vintage’, i està vivint una segona etapa, en mans del Grup Confiteria, molt exitosa. La Barcelona modernista batega en un interior sembrat d’objectes i ornaments d’una altra era. M’encanta recomanar aquest espai a amics estrangers. Els torna bojos la vella història del cafè, es perden en la seva decoració museística, i vibren amb plats com els ous mimosa amb tonyina i botarga, la focaccia amb alvocat i papada curada, la terrina de galta i capipota o el famosíssim croissant farcit d’ensaladilla russa, la tapa més celebèrrima de la casa. Monocle i levita permesos en el ‘dress code’.   


4. Plaer a Sant Antoni 

Mos d’alegria

En ple barri de Sant Antoni, emparat per una ‘illa’ oxigenant i plena de vida, acaba d’apujar la persiana Candela en Rama (Parlament, 41), una nova aventura del grup 9 Reinas que recomanaria amb els ulls tancats a turistes assenyats sense ganes de caure en trampes per a turistes. Aquest espai diàfan, ampli i amb terrassa aposta fortament per una cuina de mercat reconeixible i agradable. Tapes, platets, brasa, xup-xup, i fins a l’infinit i més enllà. L’ensala russa és una festa de les grosses; li posen un ou ferrat i la rematen amb resquills de ventresca de tonyina: monumental. El calamar brasejat sobre all-botifarró de Jaén posa ulls en blanc. Cloïsses amb papada. Mandonguilletes amb sípia i patates. Croissant de ‘steak tartar’. Els teus col·legues americans esborraran la Rambla de la seva agenda gastro ipso facto.   


5. Casa jardí 

Lluny del soroll

¿Per què no fugir de la voràgine turística i buscar una mica d’aire? Ubicat a l’avinguda d’Esplugues, 105, Café Chandigarh espera el visitant amb una de les terrasses enjardinades més celestials de Barcelona. No se m’acut millor destí per a un turista que aquest espai: està a eons del centre, ocupa una bellíssima casa jardí dels anys 50 i et cuida amb una carta confortable i adaptada a tots els paladars. A les pastes, els rigatoni al ragoût de vedella són el gran reclam. Excel·lent apartat de verdures i vegetals (magnífica albergínia rostida). No falten carns de qualitat i peix. I tenen fins i tot pizzes, per als més golafres. Per cert, si hi ha ganes de sarau, pregunta per la carta de còctels: el combustible no contaminant que busquen els teus amics.   


6. Marisc popular 

Lluny del mar

Els teus col·legues alemanys volen marisc. ¿Què fas? ¿Els envies al passeig de Joan Borbó i te la jugues o deixes enrere el litoral i els fiques a la millor marisqueria de Gràcia? Opció 2, per descomptat. Els teus amics alemanys estan a punt de descobrir Lluritu, una marisqueria de barri, bufona i eficient, que s’allunya de tòpics i decoracions altisonants per omplir la teva taula amb producte de qualitat a preus molt raonables. Els dos espais que té Lluritu a Gràcia(Torrent de les Flors, 71 i De la Virtut, 11) són els llocs perfectes perquè un turista descobreixi que es pot menjar excel·lent marisc i peix fora de la Barceloneta (i sense gastar tant). Navalles a la planxa, pop sec, gambetes, sepietes, petxines variades, parpatana de tonyina, amanida d’anguila fumada, truita de patates amb suc de gamba... Sense pressa, sense pausa. I ja li explicaràs als teus amics alemanys com es menja aquest gambot sense coberts.    


7. Mercat lliure 

Arrossos de veritat

Pocs llocs per enlluernar un turista de bé com el restaurant Casa Amàlia (passatge del Mercat, 14). En aquesta església es resa només al producte i de tan infrangible fe sorgeix una carta de cuina de mercat que posa en valor i actualitza receptes amb producte nacional, com les addictives rostes o el carpaccio de gamba vermella de Blanes. És impossible que el turista no perdi el sentit quan li clavi la dent a la croqueta de pernil ibèric, amb un tall del susdit per sobre. I que no faltin els arrossos, per descomptat. Arrossos d’enorme qualitat que pots demanar en format individual i que solquen el menjador com flotes d’ovnis embogits. Amb peix, marisc o presa ibèrica, n’hi ha per a tots els gustos i es disfruten de mala manera a la meravellosa terrassa que té el restaurant al passatge del Mercat, darrere del mercat de la Concepció. Una visita a Casa Amàlia i els malsons amb El Paellador hauran acabat.  


8. A dalt del tot 

Arròs amb vistes

Vistes panoràmiques i cuina de qualitat no solen anar de la mà. El turisme adora observar Barcelona des de les altures, de manera que ja estàs enviant els teus coneguts a la plaça del Doctor Andreu. A dalt de tot de la ciutat, trobaran La Venta (plaça del Doctor Andreu, s/n), un dels restaurants amb millor relació vistes cuina de tota la ciutat. En aquest veterà es menja molt bé i es disfruta d’una postal meravellosa de l’urbs. És un mirador privilegiat. La seva carta, a més, servirà perquè el turista conegui la cuina i el producte local de veritat, i s’oblidi dels succedanis d’arròs i els congelats que abunden a les zones més guiris. El seu arròs melós de gambes i els seus peus de porc són la millor cura contra el turisme de borratxera.   


9. Cèntric i saborós 

A casa de Sagnier

Sense flipar-se, armat amb bon producte i ubicat en un entorn càlid, confortable, lluminós... És el Cafè de l’Arquitecte (Rambla de Catalunya, 104) i ho trobaràs als baixos de l’Hotel Casa Sagnier, en plena rambla de Catalunya. Vet aquí el restaurant que recomanaria a un turista: aposta per una cuina de mercat mediterrània, senzilla i ben executada, amb producte local i reconeixible. L’hotel, a més, ocupa l’edifici on vivia el cèlebre arquitecte Enric Sagnier i els baixos que ocupa el restaurant estan decorats amb un gust exquisit. A la cuina, el xef Jorge Aranda ha armat una col·lecció de plats que criden «visca la vida» amb gran força. La truita oberta de sobrassada ibèrica i formatge de Maó és un ‘must’. La croqueta de pollastre de pagès, nyam. Carns, peixos, arrossos i tapes desfilen en una carta agraïda i satisfactòria. I en ple centre de Barcelona, perquè el ‘shopping’ ajudi a baixar-ho tot.   


10. Tapes amb distinció 

Notícies relacionades

Terrassa perduda

Ens n’anem a la zona alta a la recerca de terrasses, tapes de qualitat i una mica de relax. Si el Bar Lorenzo (passeig de la Bonanova, 105-107) fos al centre, segurament hauries de demanar tanda per al 2024. Ple de picades d’ullet decoratives a la Barcelona dels 70, aquest gastrobar amb servei uniformat maneja el millor producte de temporada en format tapa o platet. Tot al seu lloc i ben fet: croquetes de pernil, pèsols llàgrima, cua, ensaladilla russa, truita vaga de carxofes amb rovell fumat i el que necessiti aquest cosset de turista al·lèrgic al turisme. Terrassa de 10. Zero guiris.