Multa per golafres, per Òscar Broc

Els bufets lliures són un camp difícil. No hi tinc res en contra, però són escenaris especialment preparats perquè es desencadeni l’estupidesa humana. Hi ha autèntics experts a acumular menjar de tota mena en un sol plat, espavilats que construeixen Everests d’ensaladilla russa, croquetes, talls de chopped, patates fregides, peix i el que la casa disposi. Als bufets japonesos, hi ha gent que, si pogués, no dubtaria a arrasar la zona del sushi amb una pala. 

Notícies relacionades

Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc

‘Succession’ a la Boqueria de Barcelona, per Òscar Broc

No entenc què empeny els saquejadors de bufets a fer provisió de queviures, com si en els pròxims 10 minuts anés a produir-se una apocalipsi. Com si el menjar exposat s’hagués d’acabar i «millor tot per mi abans que se l’acabi el julai de la taula del costat». El bufet treu el pitjor de nosaltres, potencia el nostre egoisme i impaciència, ens converteix en desperdiciadores professionals de menjar. 

Menja i paga

Així doncs, celebro que cada vegada hi hagi més bufets que plantin cara als golafres acaparadors i els facin pagar pel menjar sobrant. Llegeixo al diari que el grup d’amics del bufet de Lleida va haver de desembutxacar un extra de més de 100 euros per les safates de sushi sense acabar. El més xocant és que ja sabien que existia aquesta política, i tot i així van demanar més menjar del que podien digerir. Sincerament: 100 euros em sembla poc peatge per a l’estupidesa humana.