Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Desconec si la tripa de la senyora Montserrat era la millor de Barcelona, el que tinc clar és que deixava empremta. I tenien una legió irreductible de seguidors, capaços de posar-te un ganivet de caça al coll si t’atrevies a qüestionar la seva supremacia. No sé quantes racions en vaig endrapar quan érem veïns, en van ser moltes, i cada vegada que enfonsava la forquilla a aquesta tripa gelatinosa una rampa de felicitat recorria el meu cos. Cada vegada era com la primera vegada. 

Magdalena porcina

Saborosa, treballada, abundant, amb la càrrega justa de picant i uns sucs que rivalitzaven amb l’ambrosia de les divinitats gregues, la tripa del Brusi era una icona de Ciutat Vella. Com també ho era el racó des d’on sortien, aquesta cuineta a la vista que mostrava una col·lecció d’olles temptadores (ai, aquestes botifarres amb xampinyons). No era estrany veure algun client ensumant i fins i tot fent fotos de la cassola gegant de tripa que la Montserrat preparava des de temps immemorials. Tant de bo pogués tastar l’esmentat plat una última vegada i que es desencadenessin els records. Cent mil vegades millor que la feliç magdalena de Proust, d’això no en tinc cap dubte.