On Catalunya
Agafa pa i suca
Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc
Un altre clàssic que abaixa la persiana: tanca el Bar Brusi. La cassola gegant de tripa de la senyora Montserrat ja era una icona de Barcelona
![Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/5ac7103c-c50d-4983-9b75-2199610f677c_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Aquest diumenge vaig estar al Bar Brusi fent un cafè, completament aliè al fet que el local estava consumint les seves últimes hores de vida. Una casualitat que em va servir de comiat involuntari. Al fons del bar, la senyora Montserrat s’agitava a la seva petita cuina. No vaig poder evitar meravellar-me de nou amb les argolles Schweppes i la seva llegendària barra dels setanta. Quan dilluns em vaig assabentar que el Brusi abaixava la persiana, em vaig maleir per no haver demanat una tripa i donar l’adeu merescut a un plat icònic al qual vaig rendir degut homenatge durant els anys que vaig viure al Gòtic.
Desconec si la tripa de la senyora Montserrat era la millor de Barcelona, el que tinc clar és que deixava empremta. I tenien una legió irreductible de seguidors, capaços de posar-te un ganivet de caça al coll si t’atrevies a qüestionar la seva supremacia. No sé quantes racions en vaig endrapar quan érem veïns, en van ser moltes, i cada vegada que enfonsava la forquilla a aquesta tripa gelatinosa una rampa de felicitat recorria el meu cos. Cada vegada era com la primera vegada.
Magdalena porcina
Saborosa, treballada, abundant, amb la càrrega justa de picant i uns sucs que rivalitzaven amb l’ambrosia de les divinitats gregues, la tripa del Brusi era una icona de Ciutat Vella. Com també ho era el racó des d’on sortien, aquesta cuineta a la vista que mostrava una col·lecció d’olles temptadores (ai, aquestes botifarres amb xampinyons). No era estrany veure algun client ensumant i fins i tot fent fotos de la cassola gegant de tripa que la Montserrat preparava des de temps immemorials. Tant de bo pogués tastar l’esmentat plat una última vegada i que es desencadenessin els records. Cent mil vegades millor que la feliç magdalena de Proust, d’això no en tinc cap dubte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques