▾ .com .cat
On Catalunya On menjar
Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc

On Catalunya

Agafa pa i suca

Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc

Un altre clàssic que abaixa la persiana: tanca el Bar Brusi. La cassola gegant de tripa de la senyora Montserrat ja era una icona de Barcelona

Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc

Ricard Fadrique

1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc
Òscar Broc

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Aquest diumenge vaig estar al Bar Brusi fent un cafè, completament aliè al fet que el local estava consumint les seves últimes hores de vida. Una casualitat que em va servir de comiat involuntari. Al fons del bar, la senyora Montserrat s’agitava a la seva petita cuina. No vaig poder evitar meravellar-me de nou amb les argolles Schweppes i la seva llegendària barra dels setanta. Quan dilluns em vaig assabentar que el Brusi abaixava la persiana, em vaig maleir per no haver demanat una tripa i donar l’adeu merescut a un plat icònic al qual vaig rendir degut homenatge durant els anys que vaig viure al Gòtic. 

Notícies relacionades

Desconec si la tripa de la senyora Montserrat era la millor de Barcelona, el que tinc clar és que deixava empremta. I tenien una legió irreductible de seguidors, capaços de posar-te un ganivet de caça al coll si t’atrevies a qüestionar la seva supremacia. No sé quantes racions en vaig endrapar quan érem veïns, en van ser moltes, i cada vegada que enfonsava la forquilla a aquesta tripa gelatinosa una rampa de felicitat recorria el meu cos. Cada vegada era com la primera vegada. 

Magdalena porcina

Saborosa, treballada, abundant, amb la càrrega justa de picant i uns sucs que rivalitzaven amb l’ambrosia de les divinitats gregues, la tripa del Brusi era una icona de Ciutat Vella. Com també ho era el racó des d’on sortien, aquesta cuineta a la vista que mostrava una col·lecció d’olles temptadores (ai, aquestes botifarres amb xampinyons). No era estrany veure algun client ensumant i fins i tot fent fotos de la cassola gegant de tripa que la Montserrat preparava des de temps immemorials. Tant de bo pogués tastar l’esmentat plat una última vegada i que es desencadenessin els records. Cent mil vegades millor que la feliç magdalena de Proust, d’això no en tinc cap dubte.

Temes:

Restaurants Barcelona Agafa pa i suca

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Cues pel 48 Open House Barcelona
  2. Cas obert La família de Pol Cugat, el jove assassinat en una plantació de marihuana, demana una altra vegada a Google que l’ajudi a trobar el seu cos
  3. Sense Flick, però amb Lamine
  4. Investigació en curs Detinguts dos sospitosos pel robatori al Louvre
  5. Acte a Castella i Lleó Sánchez titlla d’«indecent» que Mazón segueixi al capdavant de la Generalitat: «¿Algú sap on és Feijóo?»