▾ .com .cat
On Catalunya On menjar
Addictes a la calçotada, per Òscar Broc

On Catalunya

Agafa pa i suca

Addictes a la calçotada, per Òscar Broc

Seria difícil convèncer un alien que som assenyats, però als 10 minuts ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco

Addictes a la calçotada, per Òscar Broc
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc
Òscar Broc

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Explica a un alienígena que us ajunteu 20 persones per menjar cebes a la brasa amb un pitet. Que emboliqueu el vegetal amb paper de diari, l’esbudelleu i l’endrapeu amb el clatell apuntant al firmament. Seria difícil convèncer un visitant de l’espai exterior que som assenyats; això sí, estic convençut que als 10 minuts, l’alien ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco.

Tinc la teoria que els catalans tenim una barreja de sang i calçots a les venes. Només així es pot explicar que cada any, per Ias mateixes dates, ens entreguem en cos i ànima al mateix ritual. La calçotada és molt més que un costum, el concepte de tradició li va petit. És una idea inabastable que està directament adossada al nostre àcid desoxiribonucleic. Seria un error intentar entendre-la. Cal sentir-la. Tacar-se. Xarrupar amb estrèpit. Baixar-ho tot amb vi. Tornar a casa desfondat. 

Estampa familiar

Notícies relacionades

El quadro és meravellós. El teu cunyat borratxo amb el pitet per montera. El teu cosí vessant el vi amb gasosa per tot arreu, menys on toca: el porró. El teu nòvio amagat darrere d’un Everest de trossos de carn recremats. La iaia aixecant a pes dos cubs plens de crema catalana. El teu germà intoxicat pel fum de la brasa. Dits enganxosos i amarats de salsa, tinta i restes negroses de calçot. Trombes de ratafia directes a la cara. Alguns valents se la juguen obrint-se la camisa i deixant la panxa al descobert. ¿Algú té una tovalloleta per netejar-me les esquitxades de romesco de les ulleres?

En aquests temps de postureig, cuina molecular i ‘brunch’ vegà, aquest ritual pagà és un acte de rebel·lió a tots els nivells. Diuen que per tacar-se cal baixar al fang. Doncs jo dic que per ser feliç, almenys una vegada a la vida, cal baixar a la calçotada.

Temes:

Agafa pa i suca

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
  2. Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
  3. Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
  4. Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
  5. Universitat Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual