On Catalunya
Agafa pa i suca
Addictes a la calçotada, per Òscar Broc
Seria difícil convèncer un alien que som assenyats, però als 10 minuts ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco
Explica a un alienígena que us ajunteu 20 persones per menjar cebes a la brasa amb un pitet. Que emboliqueu el vegetal amb paper de diari, l’esbudelleu i l’endrapeu amb el clatell apuntant al firmament. Seria difícil convèncer un visitant de l’espai exterior que som assenyats; això sí, estic convençut que als 10 minuts, l’alien ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco.
Tinc la teoria que els catalans tenim una barreja de sang i calçots a les venes. Només així es pot explicar que cada any, per Ias mateixes dates, ens entreguem en cos i ànima al mateix ritual. La calçotada és molt més que un costum, el concepte de tradició li va petit. És una idea inabastable que està directament adossada al nostre àcid desoxiribonucleic. Seria un error intentar entendre-la. Cal sentir-la. Tacar-se. Xarrupar amb estrèpit. Baixar-ho tot amb vi. Tornar a casa desfondat.
Estampa familiar
Notícies relacionadesEl quadro és meravellós. El teu cunyat borratxo amb el pitet per montera. El teu cosí vessant el vi amb gasosa per tot arreu, menys on toca: el porró. El teu nòvio amagat darrere d’un Everest de trossos de carn recremats. La iaia aixecant a pes dos cubs plens de crema catalana. El teu germà intoxicat pel fum de la brasa. Dits enganxosos i amarats de salsa, tinta i restes negroses de calçot. Trombes de ratafia directes a la cara. Alguns valents se la juguen obrint-se la camisa i deixant la panxa al descobert. ¿Algú té una tovalloleta per netejar-me les esquitxades de romesco de les ulleres?
En aquests temps de postureig, cuina molecular i ‘brunch’ vegà, aquest ritual pagà és un acte de rebel·lió a tots els nivells. Diuen que per tacar-se cal baixar al fang. Doncs jo dic que per ser feliç, almenys una vegada a la vida, cal baixar a la calçotada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- LA INTRAHISTÒRIA DE LA CONTINUÏTAT DE XAVI El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça
- La recepta d’Erra "S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"
- CRISI HÍDRICA A CATALUNYA El final de l’emergència més a prop
- Tones de deixalles en una zona protegida del Besòs
- HANDBOL El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida
- Qüestionari intergalàctic ¿La Força t’acompanya? Celebra l’aniversari de ‘Star wars’ amb aquest test
- Cita amb les urnes Així pots deslliurar-te d’anar a la mesa electoral
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Camí de les urnes | Revisió dels sis reptes de país Un finançament que no convenç
- Camí de les urnes Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta