On Catalunya
Agafa pa i suca
Addictes a la calçotada, per Òscar Broc
Seria difícil convèncer un alien que som assenyats, però als 10 minuts ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco
![Addictes a la calçotada, per Òscar Broc Addictes a la calçotada, per Òscar Broc](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/484a547c-d77b-479c-ad81-e4e8af973872_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Explica a un alienígena que us ajunteu 20 persones per menjar cebes a la brasa amb un pitet. Que emboliqueu el vegetal amb paper de diari, l’esbudelleu i l’endrapeu amb el clatell apuntant al firmament. Seria difícil convèncer un visitant de l’espai exterior que som assenyats; això sí, estic convençut que als 10 minuts, l’alien ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco.
Tinc la teoria que els catalans tenim una barreja de sang i calçots a les venes. Només així es pot explicar que cada any, per Ias mateixes dates, ens entreguem en cos i ànima al mateix ritual. La calçotada és molt més que un costum, el concepte de tradició li va petit. És una idea inabastable que està directament adossada al nostre àcid desoxiribonucleic. Seria un error intentar entendre-la. Cal sentir-la. Tacar-se. Xarrupar amb estrèpit. Baixar-ho tot amb vi. Tornar a casa desfondat.
Estampa familiar
Notícies relacionadesEl quadro és meravellós. El teu cunyat borratxo amb el pitet per montera. El teu cosí vessant el vi amb gasosa per tot arreu, menys on toca: el porró. El teu nòvio amagat darrere d’un Everest de trossos de carn recremats. La iaia aixecant a pes dos cubs plens de crema catalana. El teu germà intoxicat pel fum de la brasa. Dits enganxosos i amarats de salsa, tinta i restes negroses de calçot. Trombes de ratafia directes a la cara. Alguns valents se la juguen obrint-se la camisa i deixant la panxa al descobert. ¿Algú té una tovalloleta per netejar-me les esquitxades de romesco de les ulleres?
En aquests temps de postureig, cuina molecular i ‘brunch’ vegà, aquest ritual pagà és un acte de rebel·lió a tots els nivells. Diuen que per tacar-se cal baixar al fang. Doncs jo dic que per ser feliç, almenys una vegada a la vida, cal baixar a la calçotada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona