Terrasses sense fum, per Òscar Broc

Imagina, estimat lector, que en ple èxtasi, mentre xarrupes el cap d’un gambot, m’assec a la taula del costat, trec un altaveu ‘bluetooth’ de mig quilo i poso reggaeton a tot volum. No trigaries ni un minut a cridar-me l’atenció. Els cambrers em farien fora a puntades de peu. Impossible disfrutar d’un bon menjar en una terrassa amb tal contaminació acústica. 

Bad Bunny i Ducados 

Ah, però quan la contaminació és una altra, les coses canvien. Si en lloc de Bad Bunny a un volum atroç, el paio de la taula del costat t’envia un núvol de Ducados directe a la cara, per a alguns no hauria de passar res. Entenc que molts fumadors considerin que menjar i fumar són activitats complementàries. Però aquesta associació només funciona al seu cap: per a la resta de persones, menjar amb fum de tabac aliè és una porcada. 

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

Per això la prohibició de fumar a les terrasses per al 2023 no em sembla només lògica, sinó necessària perquè la majoria no fumadora pugui disfrutar del seu menjar sense empassar-se les boirines tòxiques de l’altra taula. A la meva manera de veure, ser en una terrassa no et dona carta blanca per fer el que et dona la gana. Menja i deixa menjar.

Si ve tant de gust fumar, no costa res aixecar-se, apartar-se una mica de la zona on són els comensals i disfrutar d’aquest cigarret sense destrossar-li el menjar als altres. Si em ve de gust escoltar Bad Bunny, em posaré uns auriculars. No és una qüestió de llibertat, al meu món es diu ‘civisme’.