Calamar i 'teriyaki'

Vaig guiar un equip d'una televisió coreana per la Boqueria. Vam esmorzar a la barra de Quim Márquez, atesos pel seu fill Yuri. El perio­dista va preguntar què era local i què no i què modern i què antic. Uf, difícil. ¿On s'estableix la frontera del que és propi i aliè quan el territori és ple de camins i passos?

Va tastar els rovellons, la cua de vaca, les carxofes, les gambes amb allada, les mandonguilles guisades. I llavors van arribar els calamars farcits amb carn de porc, gambes, bolets i ¡salsa 'teriyaki'! L'element japonès estava tan ben integrat que en un tast a cegues hauria passat per guisat d'àvia. ¿Ho era? ¿El 'teriyaki' era amaniment o identitat? ¿Ho debatem?