On menjar a BCN sense turistes per Setmana Santa

Tothom ha fugit. Hi ha gent que ja t’està enviant fotos des de Tailàndia. Però quedar-se en aquesta Barcelona escassa de barcelonins i sobrada de turistes no és necessàriament una derrota. Perquè a la ciutat hi ha restaurants que resisteixen, obren la persiana i et protegeixen de la invasió de turistes forans. Si no saps on dinar o sopar aquests dies de festa, pregària i processons, aquí van uns quants llocs que ofereixen bona taula i empara del turista. I que Déu ens agafi confessats.

Badalona Districte Federal / Processó gastronòmica

Vint-i-set minuts. Res més. És el que separa la parada de Passeig de Gràcia de la de Badalona Pompeu Fabra (L2). Un viatge rapidet cap a un regne que repel·leix el turista com la citronella el mosquit. A dues clucades d’ull de la parada de destí es troba Almarge (Lleó, 79), un restaurant que presenta molts reptes a l’influencer de torn. És a Badalona (que no és tan cool com Barcelona), no té macarrons de la iaia, no el freqüenten celebrities i no té bartender disfressat de Peaky Blinders. En aquesta casa es prenen molt seriosament això de cuinar, l’únic que importa, l’únic del que Germán Cirpriano i Marta Rombouts volen que es parli. Tots dos lideren un projecte amb una veu pròpia. Cuina catalana, tradicional, sí, però amb girs d’autor molt assenyats i viatges astrals a França.

Hi ha un menú degustació a 70 euros prou recomanable per als que vulguin conèixer l’amplitud dels seus fogons. I a la carta, tota una desfilada de plats de fons, com és el cas de la tatin de calçots (perfecta), la col amanida amb ravigote i anxova, la rajada amb capipota (un dels millors mar i muntanya que he tastat), la terrina d’ànec de bosc amb foie gras o el conill a la Royal. Imprescindible deixar-se guiar per la Marta.

Plaers de la carn / Fum purificador

De sang i de carn. Darvaza (Mallorca, 209) ho té tot. Aquesta braseria de l’Eixample és una referència ineludible per als devoradors de substància. Les portes de l’infern al centre de Barcelona, entengui’s per infern cendra, fusta, fum, foc. No debades, Darvaza és un cràter que crema a 400 graus al Turkmenistan i és conegut com la porta de l’Avern. En aquest diabòlic espai, trobaràs el refugi perfecte per fugir de la marabunta turística sense moure’t de l’espinada de la ciutat.

Tot el que passa per la llenya arriba a cotes de sabor importants. Hi ha apartat de peix, però les carns del món són les protagonistes. Tens filet de boví gran, vacío d’Angus, presa ibèrica de gla, però si cal jugar fort, la mitjana de 60 o 90 dies de maduració és el rei. Puré, pebrots vermells a la llenya i patates fregides d’acompanyament. Tot espectacular. Atenció també a les carxofes a la brasa amb ou ferrat i sobrassada, les croquetes de mitjana i l’steak tartare amb panets de brioix.

Sant Gervasi ‘smash’ / ‘Burgers’ en família

I s’obra el miracle. Per gràcia divina apareix un restaurant de smash burger que el turisme no té en la seva llista de llocs a envair. Primer, perquè és molt nou. Segon, perquè és a les entranyes de Sant Gervasi-Galvany, molt per sobre de la Diagonal, allunyadíssim del pandemònium guiri del centre. Després de triomfar a Gràcia, Bemba (Marià Cubí, 179) ha apujat la persiana d’un nou local en una zona on els turistes de xancleta són tan comuns com les fures alades. Quin plaer disfrutar d’una de les millors smash burgers de Barcelona en família, sense grups d’estudiants francesos donant la llauna o britànics beguts cantant La Macarena.

I al que anàvem. Bemba anteposa qualitat a quantitat. La carta és succinta, però és tot tan bo que no necessita més. La cheeseburger bàsica està a uns raonables 8,5 euros, però servidor es fon amb la doble béicon cheeseburger, un artefacte fast food perfectament acoblat: els 200 grams de carn smashejada estan saborosos, el pa de brioix és de qualitat i el béicon cruix com el teu avi quan va al quiropràctic. Per cert, les patates amb allau de cheddar i béicon haurien d’estar prohibides.

Sushi and the Banshees / Onada ‘ke omakase’

Els germans Jonathan i Robby Jara estan en el seu millor moment. Obren per Setmana Santa i descansen dilluns. I encara tenen algun espai per a tu, si el que et ve de gust és una vetllada de sushi i delícies japoneses al més alt nivell. Al restaurant Jara (Pàdua, 108) un deixa les presses a la porta. La seva proposta és a anys llum de les apetències del turista. I el local és al costat de la parada de Pàdua (FGC), en una galàxia molt llunyana de la Barcelona Paellador.

¿El millor? Deixar-se portar pel format omakase, és a dir, et poses en mans del Jonathan (als ganivets) i el Robby (sala i maridatge) i vibres com un diapasó amb una de les millors processons de nigiris de la ciutat. Perquè no només amb el millor producte t’assegures la victòria i, en aquesta barra, hi ha tècnica i experiència a doll. La qualitat de l’arròs, els talls de cada peix, la delicadesa dels plats més elaborats... Encert segur.

Pasta Gansa / Putxet italià

Hauràs d’escalar cap al Putxet i vorejar el parc de Monterols per arribar, però el viatge haurà valgut la pena, perquè en aquesta zona necessites una ullera de llarga vista per divisar algun turista. Trattoria Enriquetto (Hercegovina, 24) és un búnquer italià del plaer, l’amagatall perfecte per allargar sobretaules i oblidar-te que existeix una Barcelona presa pel turisme.

M’agrada menjar en aquesta trattoria per moltes raons. M’encanta la trippa alla romana con fregola –unes tripes a la italiana, grosso modo– que són per tornar-se boig. Em deleix la carbonara: cremosa, potent, amb el guanciale cruixent i rabiós, nyam. I m’entusiasmen també els pappardelle amb guisat de cua de vaca. És del tot imprescindible deixar un forat de la mida d’un Bluespace a l’estómac per beneir el seu tiramisú amb carquinyoli, elaborat in situ.

Bo i barat / San xup-xup

Notícies relacionades

El paisatge de postal de Blanes

La Catalunya central canta caramelles

Intenta que un d’aquests guiris que xarrupen gerres de sangria a la Rambla entengui el que són unes mandonguilles amb sípia. Per això la cuina catalana popular és el cau perfecte per esquivar turistes a Barcelona. Bo de Bernat (Urgell, 27) t’espera aquests dies de contrició, amb un arsenal de reconfortants calories, perquè expiïs pecats a base de xup.

Al restaurant d’Urgell trobaràs guisats, carns, peixos, tapes, allò de tota la vida, vaja, però magníficament executat i amb uns preus que impacten més que el final d’El sisè sentit. Cuina catalana sense ous de Pasqua amagats, tot honest i real: fricandó, truita de patates, cargols... I neteja’t bé les ulleres, perquè hauràs de triar els plats fent una bona ullada a les seves pissarres. Mai sortir a l’encerat va ser tan agradable.