El teatre més viral i petit del món és a Gràcia

El teatre més petit del món. Així és com es publicita aquest diminut local del barri de Gràcia. Espectacles VIP, en petit comitè. Només una trentena de persones caben a les seves cadires. Aquí tot es fa en un format íntim, i no és una cosa gens estranya: aquest teatre és dins de la casa del pianista Luis de Arquer, una joia arquitectònica barcelonina del segle XIX. A la planta baixa, un escenari, jardí i rebedor. Pujant les escales, els dormitoris.

La iniciativa d’El Teatre més Petit del Món (Encarnació, 25) porta ja molt metratge. És l’hereva de La Casa dels Músics, una escola de música que va obrir el 1998 i s’ha anat reinventant amb el temps. Va ser escola, escenari d’òpera i, d’algun temps ençà, un petit espai consagrat a recitals piano. En total, tres dècades fent música des de casa.

El públic és majoritàriament barceloní: ha aconseguit esquivar els turistes malgrat que l’últim any ha notat un auge en la demanda amb el filó d’Instagram. Sí, els influencers ja estan redescobrint-lo i recomanen que portis la càmera, perquè cada racó mereix una fotografia. Està tot decorat a través de caçar relíquies vintage per Barcelona. Des del teló amb vellut de l’antiga Gonzalo Comella fins a mobles i fustes rescatats d’antics pisos i fàbriques. "He mantingut la decoració de llar, no sembla un teatre", assegura. El somni d’un voyeur: sentiràs com que t’has colat al pis del teu veí.

Preus reduïts

Notícies relacionades

La ruta més curiosa de BCN inclou una font de cervesa

Un clàssic que segueix en forma als 35

Anota’l a l’agenda, s’organitzen dos concerts a la setmana. Ara, els dijous ofereix un cicle de Chopin, mentre que els dissabtes hi ha un repertori de peces variades que van des de grans clàssics de la història fins a mostres de la composició de Luis. Les entrades estan a preus reduïts, com l’espai. Solen rondar els 20 i 30 euros.

Per als indecisos, acaba Luis, es tracta d’una experiència totalment diferent d’anar a una gran sala de la ciutat. "Aquí escoltes la música directament de l’instrument, sense intermediaris d’altaveus". Avantatges del petit format, treu pit. Li recorda els recitals dels anys 80 a les cases burgeses de Barcelona, on estudiants ensenyaven els seus dots musicals en pianos de cua davant d’uns quants oients. Una finestra al passat, promet.