Manresa es trasllada a l’època medieval

Manresa es traslladarà al segle XIV aquest cap de setmana amb la Fira de l’Aixada. Durant dos dies, el centre històric s’omplirà d’espectacles, recreacions històriques, tallers i parades d’artesania que transformaran la ciutat en un autèntic escenari medieval per reviure uns fets que van tenir lloc fa gairebé 700 anys i que donen sentit a la Festa de la Llum.

Un dels trets diferencials de la fira és que s’inspira en un episodi únic de la història local. La tradició explica que el 21 de febrer del 1345 una llum misteriosa procedent de Montserrat va travessar els vitralls de l’església del Carme, fet que va posar fi al conflicte amb el bisbe de Vic, que s’oposava a la construcció d’un canal d’aigua (la séquia) perquè travessava les seves terres. El Miracle de la Llum va permetre desbloquejar la disputa i culminar una obra que acabaria amb la sequera a la ciutat.

La fira recrea aquest episodi mitjançant escenes teatrals que permeten als visitants submergir-se en la història, acompanyades de danses, espectacles itinerants i una ambientació que trasllada els carrers a l’època medieval. Per fer-ho possible, es requereix la implicació del teixit cultural de la ciutat, amb la participació de nombroses entitats que exhibeixen una gran força col·lectiva, la mateixa que al seu dia va fer possible la construcció del canal.

Notícies relacionades

Una cocteleria inspirada en el món Disney

D’Arbúcies al castell de Montsoriu

En aquesta edició hi participaran més de 300 persones i hi haurà 200 parades d’artesania, a més d’una àmplia programació d’espectacles i escenes teatralitzades que aquest any incorporen novetats. Entre aquestes destaquen nous escenaris com la Sala Gòtica de la Seu, el Pati dels Carlins i la plaça dels Serarols, on s’instal·laran els Jueus de l’Aixada. També hi ha canvis en l’elenc d’actors: el personatge del rei l’interpretarà Ivan Padilla, i el de la reina, Txell Vall. S’hi incorporen, també, Aina Cots com l’Agnès, Sergi Gamisans com el guardià i Lluís Roca en el paper del conseller reial Jaume Desfar.

Una altra de les apostes és potenciar el caràcter itinerant dels espectacles i modificar els recorreguts dels seguicis del rei Pere III i la reina Maria de Navarra, així com també el del bisbe Galceran Sacosta, que es tracta d’un dels moments més solemnes de l’espectacle.