On Catalunya

CATA MAYOR

Un ‘garatge’ on reparen l’alta cuina

Carlos Novo i Eric Ochoa han obert al Prat una barra amb inclinació gastronòmica després d’haver cuinat en un taller de l’Hospitalet

Carlos Novo y Eric Ochoa, tras la barra de Gastro Garatxe.

Carlos Novo y Eric Ochoa, tras la barra de Gastro Garatxe. / Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És el garatge més pulcre: després de cada servei fan sortir llampecs de brillantor a les superfícies d’acer i l’únic greix que alimenta els seus motors és l’oli d’oliva. Gastro Garatxe (¿o garatge?), amb els mecànics Eric Ochoa i Carlos Novo als comandaments, és la sorollosa novetat al Prat de Llobregat, una barra amb tres braços per a una quinzena de persones que petardeja els fums de l’alta cuina. Obert el gener del 2024, aquest agost van reformar els fogons.

Certament, el Gastro Garatxe actual no és un espai per a les reparacions, les vàlvules i els pistons, tot i que sí que ho va ser a la primera ubicació, a l’Hospitalet, quan servia com a fonda clandestina a un taller i club de motoristes. Disposats a créixer, el Carlos (1990) i l’Eric (1991) van deixar els seus col·legues, els tubs d’escapament i els xassisos i van buscar aquests baixos on són presents alguns elements motoritzats com a decoració. I han augmentat les revolucions. Si es necessiten més credencials sobre rodes, el sogre del Carlos té un taller de camions i l’Eric va servir en un foodtruck.

Sovint, els prejuciosos qualifiquen de perifèria poblacions de l’estil del Prat i l’Hospitalet, com si estar allunyat del centre –¿de quin centre?– fos un descrèdit. Cert que el Prat no és Tòquio ni Las Vegas i una barra amb anhels gastro planteja complicacions, encara que ni un retret surt de les boques d’aquests tècnics, que van obrir aquí per militància baixllobregatina: un viu a Sant Boi; l’altre, a Viladecans. "Venim d’un garatge de l’Hospitalet, ¿per què no el Prat? S’ha de potenciar el Baix Llobregat", diuen. "Nosaltres també som de proximitat": un encert. Producte del Parc Agrari i pencaires dels voltants. Perquè tenen consciència de classe i vesteixen petos blaus en imitació de les granotes.

El magret con puré de pera de Gastro Garatxe. /

Jordi Otix

Són cuiners capacitats que es van conèixer al Lluerna de Víctor Quintillà (anomenar perifèria o afores Santa Coloma és també un menyspreu) i que per separat es van encallir amb Jordi Vilà (Carlos) i Albert Adrià (Eric). De manera que l’esfèric de gilda és perfecte, així com el cruixent de pollastre pota blava, el canonet de fuagràs i quicos o el bunyol de musclo del Delta.

Treballen amb menús: migdia, 40 €; i nit, 75. En la franja nocturna, reben tots els clients a la mateixa hora, cosa que els facilita la feina. ¿Per què no manipular peces senceres i que el comensal enfangat vegi la glòria dels bitxos al complet?

Per beure, Motor Blanc 2023 (no sé si figura a la carta amb intenció motriu), Nude Sbl 2011 i Xabre 2022. En saben, de vi; els agrada, el vi; gas, llavors.

Busquem-ne els components principals. El suflé d’albergínia amb praliné de cacauets i miso de mongeta del ganxet: que una hortalissa sigui protagonista és remarcable, i un comptador del canvi positiu de l’alta cuina petita. El moll a la flama amb arxiota i pebre vermell (del menú de migdia), que el Carlos em va presentar amb verat quan dirigia el ja tancat 130 el 2019.

El 'pagell' con puré de coliflor tostada y vainilla de Gastro Garatxe. /

Jordi Otix

El pagell, amb un puré de coliflor torrada i vainilla, i el risc (superat) de la beina aromatitzant. El tuneig del tradicional ànec amb peres: el magret –a la paella/brasa–, amb puré de pera i la mateixa fruita adobada. Els proposo convertir la pell en llardons i accepten el repte.

Dos plats haurien de passar per cotxeres per a una revisió: l’arròs de gambes, melós, en olla de ferro, per dur massa tomàquet; i el vellut –també amb tomàquet–, servit amb gerreta i en excés, cosa que ofega el bonítol i els cirerols vermells, i els grocs.

Postres que no derrapen, sinó que agafen: el meló acevichat i picant (la idea em propulsa a Lluerna) amb gelat de cogombre i el coulant de cacauet i gelat de mel que sorgeix del plaer prohibit dels dos socis pels marrans Eagle.

Són juganers i trencadors pel que fa al protocol perquè el client se’n senti partícip: "Ho demostrem anant vestits així". El sotagots és una rosca.

El tercer i últim petit four és una tòfona amb Anís del Mono, de Badalona. El Prat, l’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona. Deixem avui de banda aquesta altra ciutat que també comença amb B.

GASTRO GARATXE

Notícies relacionades

Joan Cirera i Pons, 13. El Prat de Llobregat Tel.: 622.368.262 Menús de migdia: 40 €

Menú degustació: 75 €