La Casa del Gremi dels Velers, edifici de visita obligada

Va ser un dels secrets més ben guardats durant segles el que va fer que els xinesos fossin pioners en la fabricació de seda, la fibra natural que produeixen les larves de papallona, amb un cicle de vida del qual hem sigut testimonis els de la generació EGB mirant dins d’una capsa de sabates. Els teixidors de vels van tardar a agremiar-se, però quan va arribar el seu moment –en plena efervescència renaixentista– van voler que la seva seu estigués a l’altura de la notorietat comercial que havien adquirit. "Tot barceloní l’hauria de conèixer, és única", m’assegura Mercè Mill, la guia oficial de la Casa del Gremi dels Velers, del 1763, oberta a visites un dissabte al mes.

Notícies relacionades

Búfals d’aigua a les Estunes

Un Nadal medieval al castell de Cardona

Al saló de la planta noble, de gran solemnitat, es narra l’evolució de la seda des que el cuc forma el capoll fins a l’ús de maquinària per elaborar les teles. Al costat d’aquests plafons, presideixen el lloc la Verge dels Àngels –patrona dels seders– i, a l’altre extrem, un pas de Setmana Santa del segle XVIII amb la imatge de la Nostra Senyora de l’Aflicció, ja sense els àngels ploraners, recol·locats al rebedor. En una altra estança es conserven mocadors i ornaments de la ballarina Carmen Tórtola i documents històrics, com una demanda dels penjadors, velers i velluters contra unes senyores per practicar intrusisme professional.

Se sap que l’arquitecte va ser Joan Garrido, i que Jeroni Martorell va dirigir el 1930 la seva ampliació. En canvi, continua sent un misteri qui es va encarregar dels esgrafiats originals, de tal bellesa que es va aconseguir convèncer les autoritats que era necessari salvar aquest edifici de la demolició, en contra del que defensaven Lluís Millet i l’Orfeó Català, que aspiraven que amb la nova Via Laietana el seu Palau de la Música guanyés visibilitat.