4 vermuteries clàssiques de Barcelona que hauries de visitar abans de morir

Pocs plaers poden equiparar-se a entrar en una vermuteria clàssica, amb aquesta olor característica de conserves, vinagre i vi, amb els seus plafons de fusta ratllats pel temps i les seves taules de marbre. Aquests locals i bodegues esquiven la modernitat a cop d'autenticitat i actitud: són patrimoni de Barcelona.

La Vermuteria del Tano (Joan Blanques, 17) seria la meva primera parada. Ubicada a les entranyes de Gràcia, té duende fins i tot a les ranures de les rajoles. És una institució del barri i la guspira gitana-rumbera de Gràcia corre per les seves venes. A casa de Tano no falla mai de res. Anxoves, escopinyes, banderilles, toreres, carxofes, tot està bé i recorda altres temps. El seu vermut casolà mereix ser acompanyat per la tapeta de pop: un dels artefactes que més m'agraden d'una casa ja immortal. Llarga vida al Tano.

I llarga vida al Bar Bodega Quimet (Vic, 23), un altre megaclàssic de Gràcia, que guanya el partit per golejada, apel·lant sempre a la tradició. És la quintaessència de la vermuteria catalana: bótes de fusta vella, memorabilia històrica i molt caliu. El meu combo favorit no té secret, vermutet de la casa, el variat de vermut i una bona porció d'amanida russa, una de les més reivindicables i infravalorades de Barcelona. Si la gana estreny, no dubtis a saltar sobre les seves tapes de cuina catalana: omplen la panxa i l'ànima a parts iguals.

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

A l'altra punta de la ciutat, la Barceloneta, la meva elecció està clara: aniria amb tot al Bar Bodega Electricitat (Sant Carles, 15), una institució de l'aperitiu que no necessita evolucions estranyes, ni modernitats innecessàries. Les seves antigues neveres de fusta ho diuen tot, aquí es practica el vermut de sempre. Amb permís de la Cova Fumada, la bomba d'aquest local és una de les meves favorites de la ciutat. Un altre dels seus icones és la cèlebre amanida de 'cranc', una tapa que els acòlits de l'Electricitat veneren com un Déu pagà.

A Sant Antoni, mana des de sempre La Bodega d'en Rafel (Manso, 52). Heus aquí un d'aquests bars que sanegen i reforcen el teixit social del barri, un barri, per cert, més necessitat que mai de negocis tradicionals. En aquesta bodega, la cuina casolana més popular i el vermut són paraula de Déu. Normal que la massa d'acòlits sigui tan nombrosa i agraïda. La Bodega d'en Rafel segueix tenint l'encant de sempre, i segueix oferint exactament el mateix: amor de barri en forma d'amanida russa, cap i pota, anxoves i el que el gaudímetre permeti abans d'explotar.