On Catalunya
RUTA
Serinyà revela el nostre passat prehistòric
Les coves, que han tornat a obrir-se al públic, inclouen en la seva ruta expositiva 78 peces procedents de diferents jaciments

Arqueòlegs en una de les coves de Serinyà, ahir, durant la visita de les autoritats. Els estrats més profunds tenen 125.000 anys. (JOAN CASTRO / ICONNA)
Les coves de Serinyà són l’expressió del nostre passat prehistòric, amb evidències d’ocupació humana des de fa 250.000 anys. Ubicades al terme municipal de Serinyà, l’actual Arqueoparc inclou tres jaciments. Després d’un llarg temps tancat, el parc prehistòric ha obert novament les seves portes aquest estiu. Les instal·lacions s’han modernitzat i s’han transformat per fer més còmoda la visita del públic. Durant molt temps les coves han sigut un instrument pedagògic, ja que han rebut la visita de molts escolars. Ara s’ha actualitzat el contingut museogràfic reforçant el seu component turístic.

La cueva de Mollet del Parque de las Cuevas Prehistóricas de Serinyà donde se encontró hace 40 años el molar del niño neandertal. /
En el projecte de millora, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha cedit 78 peces d’època prehistòrica procedents de diferents jaciments arqueològics, algunes de les quals es van localitzar precisament a Serinyà. Aquestes peces s’incorporen ara al recorregut expositiu de les coves. Amb aquestes reformes es pretén donar un nou impuls al recinte. Es tracta d’una bona opció si fem alguna ruta per la comarca i ens volem endinsar en el nostre passat prehistòric. Del desembre al febrer el parc estarà tancat al públic.
Notícies relacionadesVa ser en la segona meitat del segle XIX que es van començar les recerques arqueològiques del recinte. Va ser concretament Pere Alsius, una figura molt reconeguda a Banyoles. De professió farmacèutic, el seu interès per la història va fer que es convertís en un arqueòleg destacat. El seu treball va permetre treure a la llum el passat geològic, prehistòric i històric de tota la comarca del Pla de l’Estany. L’any 1866, Josep Catà va descobrir la Bora Gran d’en Carreres, considerada el primer jaciment paleolític de les comarques gironines.
L’any 1882 va rebre l’impuls del prestigiós prehistoriador Édouard Harlé. El 1930, Josep M. Corominas va ser el responsable que es tornessin a continuar les excavacions que havien quedat aturades. Es van localitzar diferents peces de gran interès i les excavacions van seguir a la zona de la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet i la cova d’en Pau, i especialment a la zona de la cova de l’Arbreda. A poc a poc i gràcies al treball de diferents arqueòlegs i la participació de la Universitat de Girona, les coves han anat adquirint més rellevància i són un referent del passat prehistòric.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Xifres d’Interior Rècord d’identificacions policials a Catalunya: 1,2 milions el 2024
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid