Entrada a l’infern

Diu la llegenda que l’any 1608 Pere Porter, que exercia de pagès a Tordera, pressionat per un deute familiar que havia cancel·lat però que no havia quedat registrat pel notari d’Hostalric, es va dirigir des del seu poble fins a Maçanet amb la idea de tornar a pagar. Pel camí es va trobar el diable que el va convidar a l’infern per solucionar el seu problema. Es va endinsar a l’estany de Sils. Una vegada dins es va trobar amb el notari del poble veí, que li va indiciar on havia registrat el seu pagament. Sorprès per la història, va tornar al seu poble per explicar als seus veïns la seva aventura. I així va quedar recollida en un llibre. O, almenys, així ho explica la llegenda.

Per on va entrar es coneix com l’entrada a l’infern. Ara, superades totes les històries i llegendes podem fer una ruta per aquest espai d’interès natural que és l’estany de Sils, una zona d’aiguamolls i pantans de gran riquesa paisatgística. César Barba recull en el seu llibre Rutes amb llegenda una ruta circular per la zona de l’estany que es pot realitzar a peu o amb bicicleta. El punt d’arrencada és l’estació de tren de Sils. Des de l’aparcament podem accedir precisament al carrer que porta el nom de Pere Porter, el protagonista de la llegenda. És una ruta que es completa en aproximadament dues hores o amb bicicleta en uns cinquanta minuts.

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

Durant el recorregut podrem apreciar les diferents espècies de flora i fauna que habiten a Sils. Per apreciar millor el paisatge hi ha diferents observatoris. Tot està senyalitzat. La pista ens conduirà per la zona del passeig de l’Estany, la sèquia i el pont de fusta sobre la reguera d’aigua. L’entrada a l’infern estaria situada al pont del Dimoni. Es tracta d’un pont del segle XVIII que s’amaga en una zona d’arbres. El pont es troba en el límit dels termes municipals de Maçanet de la Selva i Sils.

Una vegada creuat el pont ens quedarà una mica més d’un quilòmetre i mig fins a arribar al traçat que segueix la via del tren. Estarem arribant ja al final de la nostra ruta, segons ho descriu César Barba en el seu llibre. L’últim tram de la pista té un altre observatori interessant per contemplar una zona inundable. I, finalment, la pista ens porta una altra vegada a Sils passant per ca l’Amargant i can Serverí per creuar les vies del tren i accedir al poble per l’església de Santa María, situada davant mateix de l’aparcament de vehicles, on hem començat la ruta unes dues hores abans.