Plans per fer avui sota la lluna plena a Barcelona

Tindràs ganes de trucar a Iker Jiménez. ¿Això són udols? Per poc que hi paris l’orella, diries que a aquests homes llop els surten galls. Ara se’t poden posar les dents llargues sense necessitat que t’abdueixi una mata de cabells amb tupè a l’estil ‘Teen wolf’. Avui, 27 de novembre, hi ha lluna plena: et pots unir a homes llop ‘runners’ i ciclistes.

  

Full Moon Run 

«Aaaauuuuuuu!!!!!». És el seu crit de guerra. «Vine a trotar a la llum de la lluna plena», inciten, com si els homes llop d’ara s’haguessin fet ‘runners’. Homes i dones llop. Corren sota la lluna plena des del 2015. «Sense llums –descriuen–. Sense frontals. Sense rellotge. Sense GPS. Sense mòbils. Sense música. Només tu, les teves sabatilles i els teus cinc sentits». «Es tracta de tornar als orígens», explica Carlitos González, el ‘moonrunner’ originari. «Es tracta de recuperar els motius que ens van portar a córrer per primera vegada –afegeix–. Oblidant-se del crono i de la foto per pujar al Facebook». Van començar sent-ne 13. Han arribat a reunir-se’n més de 80. Queden la nit de lluna plena de cada mes. «Caigui en el que caigui –prometen–. I caigui (del cel) el que caigui».

Solen quedar cap a les 22 h. Concreten la ubicació al seu canal de Telegram: moonrunnersBCN. Corren pel Prat, Collserolla i la carretera de les Aigües. Són recorreguts «assequibles», diuen, de vuit quilòmetres com a màxim. No s’hi han trobat cap home llop, de moment, però mai hi falten senglars. «A qui busquem sense sort –diuen– és la dona de la corba».

A estones comparteixes frases sense energia, a estones corres en silenci. Corres i escoltes. Els grills, les trepitjades, els batecs en diferit. «Pum-pum-pum-pum». No saps quant falta. No hi ha rellotge per mirar. No hi ha ànsia per arribar. La quedada acaba amb pícnic col·laboratiu: cada llop ‘runner’ hi aporta alguna cosa per picar. Hi ha qui porta gambes i qui ha compartit fins i tot grills i cucs. ¿Què és el que enganxa? «Córrer, disfrutar, respirar i oblidar-te de tot», respon Ismael Utrilla, un dels «últims bojos» que queden. I quan acabes, riu, «sembla com si t’haguessis pres tres Redbull».

Full Moon Ride

«Porteu casc i llums». És l’única condició per assistir-hi, expliquen aquests ciclistes llop. Cada lluna plena hi ha sortida en bici, normalment fins al cim del Tibidabo. Al principi eren 15-20 ciclistes, ara solen ser-ne 40-60, amb el bon temps arriben a ajuntar-se’n més de 100. Organitza Veni Vidi Bici, una associació que promociona la cultura ciclista, «amb especial èmfasi a les bicicletes clàssiques de carretera», expliquen.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

«L’organitzem nosaltres – detalla Federico Merlo, copresident de Veni Vidi–, però ara té vida pròpia i hi ha diversos grups que trien pujar el dia de lluna plena sense necessitat de convocatòria. Ells continuen fent-la cada mes. Normalment queden a Lesseps a les 20 h. «La idea –afegeix el Federico– és compartir sense estrès una muntanya plena demàgia com la del Tibidado, compartir de forma sana i sostenible i acabar amb una pizza, gairebé sempre a la Balmesina». És un esdeveniment –reivindica el Federico– que demana més espai urbà per a les bicis. «Ens agermanem amb el moviment que demana un túnel de bici per a Vallvidrera: Bikevidrera».  

«Hi ha companyerisme i camaraderia –prometen–, sempre s’espera els que venen més darrere». Les edats són tan variades com les bicis. S’hi veuen clàssiques, Fixie, de muntanya, molta Brompton. ¿Què té d’especial pedalar sota la lluna plena? «És com si assistissis a la teva pròpia pel·lícula de suspens», prometen. A part dels ciclistes llop i la nena de la corba –riu–, també és habitual creuar-se aquí amb senglars. «Alguns són bastant fotogènics».